CELEBRACIONS...

CELEBRACIONS...!



Res a celebrar, fins i tot,
a sobre de la taula,
des de hi fa temps
que romanen dues copes
de cristall esberlades,
per les bombolles del cava.


Només s’hi va fer evident la
podridura dels mots escalabrats;
l’exhibició impúdica de les
puntes afuades dels sabres
esponerosos i, tot allò que per
vergonya, s’hi va tergiversar
pel que no corresponia,
al davant dels crèduls.


Res que commemorar, 
o potser,  agrair-li a la vida, 
què ens mostrés
que a sobre d’aquest planeta,
n’hi ha d’éssers meravellosos,
malgrat que també hi conviuen
els servidors dels diantres.


A un banyut ben maligne,
l’han passejat avui pel poble
dels ingenus, què creient que
aclamaven a un benaurat,
no se n’adonaven
que feien honors a un malastruc.


Què és de ben trist, jugar amb les
innocències d’aquells
que tot ho acaten,
i, que fan de diana a les sagetes
dels imitadors dels homes,
encapsulats en fundes d’artificis.


L’única cosa que potser enaltiria,
seria entrellucar com un perotet
de ben malèvol,
adquireix les capacitats per a
transformar-se en humà de veritat.


Així, que brindaré tan
sols per això.


Lloarem per què els diables
també hi puguin convertir-se’n 
en criatures angelicals, sí aqueix és el seu delit.







Adela Payá i Prats
              ☘