CALAIXOS A L’INFERN...!
A les carxoferes del teu infern,
els banyetes amb els seus tridents punxen pellofes de metall.
Catifes trenades per cabelleres
de molts colors, entapissen
les llambordes escorxades de l’avern.
Els llepaires esfilagarsats,
lluint els seus uniformes glaucs,
serveixen als seus senyors:
els diables dels cassigalls,
què amb barrets violacis,
s’obrin i, es clouen de petalines
emporprades.
Un d’aquests diantres, a Cupid
l’ha traït maldestrament;
i, en asseure’s la lluna a sobre
dels núvols de nacre,
sagetes platejades, des de l'èter,
el petit nin, les ha llançades,
una rere l'altra,
fent de diana al cor del dimoniet
més malentranyat.
Afrodita, complaent, ha arrencat
la flor d’escarxofera, acabant de
donar mort al banyut entremaliat,
què com coixinet d’agulles,
encloïa unes fletxes voladisses
enmig de la seva coral·lina.
En arribar a la llar, en un atuell
omplert de fenol, l’ha endinsat;
i, no passa un jorn en que la deessa se’l miri amb desconfiança,
no sigui cosa que retorni a
botinflar-se’n de vida endimoniada.
Adela Payá i Prats
😈
serveixen als seus senyors:
els diables dels cassigalls,
què amb barrets violacis,
s’obrin i, es clouen de petalines
emporprades.
Un d’aquests diantres, a Cupid
l’ha traït maldestrament;
i, en asseure’s la lluna a sobre
dels núvols de nacre,
sagetes platejades, des de l'èter,
el petit nin, les ha llançades,
una rere l'altra,
fent de diana al cor del dimoniet
més malentranyat.
Afrodita, complaent, ha arrencat
la flor d’escarxofera, acabant de
donar mort al banyut entremaliat,
què com coixinet d’agulles,
encloïa unes fletxes voladisses
enmig de la seva coral·lina.
En arribar a la llar, en un atuell
omplert de fenol, l’ha endinsat;
i, no passa un jorn en que la deessa se’l miri amb desconfiança,
no sigui cosa que retorni a
botinflar-se’n de vida endimoniada.
Adela Payá i Prats
😈
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada