ENTRE NÚVOLS...
He travessat els primers
enfilats
que en separaven de
la mateixa
existència, ...És
cert, em trobo
fent passets d’un
lloc a un altre.
Entre tuls
endolats i, besades blaves
recorro camins
emplenats d’incerteses;
de la vida a la no
vida;
dels somriures,
als plors;
de la joia a les
tristeses;
n’estic força
esgotada de les feixugueses;
la meva ànima, davalla
i puja,
com sí fos una
pilota, fent bots
des de la terra
al cel... i, des del cel
a la terra...
Només, avui, vull
un espai obert
per a estar-me’n
amb la Natura,
mirar el
firmament de tant en tant,
enllumenar-me
d’espurnes daurades
i, a la nit, poder
adormir-me a recer
d’una lluna
gairebé emplenada,
contar estels com
es conten borreguets,
i, somniar a ple
aire.
Em manquen les
forces per a continuar
veient tanta
fúria deslligada,
tant d’odi
arrecerat en cors que no
deixen als altres
expressar el que hi senten.
Tantes llibertats
amenaçades pels garrots
i els <viva
Espanya>.
Em pregunto on
estem i, sí encara hi som
arran de les
feres que volen rabiosament
mossegar-nos
sense detenir-se’n fins
a llevar-nos del
mig.
Abraça’m amic,
ben fort, no vull
defallir en un
món en el què encara
n’hi ha tantes
coses per defensar-ne.
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada