UN PAR D’OPOSATS...
La
por:
flors sense
corol.les,
tiges
enrinxolades;
mentre l’amor fa
esbossos
de pètals, sense
descans...
Un llenç emblavit
a les
mans del seu
creador,
s’obri com un
ventall
de possibles
tonalitats.
Al dessota d’un
èter
de nacre,
una pluja amb
ruixims
perlats,
purifica els cors
contrets,
des d’on una
desfilada
d’angelets ben
menuts,
a tothom
impregnen de
nards ben
perfumats.
A terra es
desplomen les
escates endurides
de les
bèl.lües
insatisfetes,
tanmateix, els
humans,
desclouen les
comportes
ancorades.
A la paüra l’hem
vençuda
i, des del centre
dels cossos,
paracaigudes
entreteixits
per les enramades
glauques,
els firmaments
repoblen
de Natura ben
viva.
L’amor
S’ha engolit les
temences
i, ja regna una
formosa
existència,
fins ara
inconeguda.
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada