SEGRESTADA....

 REMEDIOS VARO
 ( 1908-1963 )
 " Trencant El Cercle "


                         

SEGRESTADA....!



Arraulida amb tu,
la vida hi va perdre
els seus matisos
d’intolerància.


I, em consolava de
qualsevol immundícia
sabent que tu i jo,
n’érem ben junts.


La nostra convivència 

a duet, esborrava

de tant en tant, les aspreses i,
les rugositats de les calamitats.


Ara, abans d’aixecar-me
del llit, miro envers
el lloc on tu hi dormies i,
no n’hi ha ningú.


Confrontar el món a soles
em fa trontollar
el cos, les cames, els braços,
els ulls, i qualsevol
part del meu cos..


N’hi ha tantes bestioles
soltes amb queixals
emplenats de saliveres
fent el paper de bons.


De vegades, hi tinc la
temptació de traspassar
els vels cap a l’altre costat i,
trobar-te de nou.


Escorcollaré el teu amagatall
fins a descobrir-ho,
ja saps, ....en tenim algunes
coses pendents.


L’existència per mi, en aquests
moments, n’és com una mena de congelador.....Tan glaçada...!



Tot flueix sense sentiments,
el detonant en són
els diners i, les puixances.
No n’hi ha d’amor...!



Una subsistència emplenada
d’escorces, de brutalitats i, de conveniències...Qui la vol?


Jo sento ganes de ploriquejar
tots els jorns de la meva trajectòria; n’hi ha tant de dolor...!


No saps, estimat,
com és de trist llevar-se
tots els dies amb aquest pes
què et fa davallar
fins els llocs més 

destemperats d’aquest planeta.


Una vida que no l'has 

escollida, que se t’imposa
a viure-la a contracor,
n’és la pitjor injuria
contra tots aquells que en
vàrem ser segrestats.


La vida hi pot ser un regal,
però també hi pot arribar
a ser- ne una greu contradicció.


Nosaltres des de sempre
hem conviscut a dintre
de garjoles, de lliures no
ho hem segut mai,
ni sabem quin significat
hi pugui tenir- ne.

        






Adela Payá i Prats