EL VERÍ ESCAMPAT...!
Amb davantals de moltes
butxaques he embolcallat
els amors de paperines.
Qui vol viure a recer d’una
figura de fang?
La por, escombrada,
la solitud, la meva companya,
les tristeses soterrades al
fons de les esplugues,
les joies, enaltides.
Els oracles ja ens vaticinen
canvis al lloc on ara s’hi estem,
bregues dels semidéus
lluitant per veure qui de tots ells,
n’és el més gran.
Abandonament de tot el que
uns quants han establert com
a dogma i veritat, essent
ambdós, traïdors a les lleis
Naturals.
Hem aterrat a un món de
simulacres, on possiblement,
enganyats, hem cregut el
contrari de tot allò que ja
s’hi havia instal·lat.
Amb davantals de moltes
butxaques he embolcallat
els amors de paperines.
Qui vol viure a recer d’una
figura de paper?
La por, escombrada,
la solitud, la meva companya,
les tristeses soterrades al
fons de les esplugues,
les joies, enaltides.
Encara en fa mal els cops
de peus a la meva ànima.
Com també la manca
de compassió, i de tendror.
En camps de sofre es
conreen ànimes
enterbolides, què han sigut
creades per a confondre
els espais purs amb
la seva nigromància.
Adela Payá i Prats
☻
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada