UN PÈTAL= UNA
LLÀGRIMA...
Una llàgrima
s’enreda
entre els
enfilalls bruns,
i, encara què els
brolladors
s’obcequen per
recuperar-la,
ella, davalla
fugaçment
per les
assuaujades galtes.
Els tabalets
bategen a dintre
del cor, melodies
d’un passat
eclipsat i, a les
conques
d’obsidiana,
ruixims enrogits,
inunden la vall
de malenconies.
De peus i mans
escaldades,
rellucs de dàlies
ens alerten
de les sofrences arraulides
a dintre d’un cos,
què com
a càntir,
hostatja les noves
poncelles...
Petalines acolorides,
volent-ne
imitar el cant
dels ploriqueigs,
fan rebrostar
ulls en un rostre
esquarterat....
Plovisqueig d’una
recança
desconsolada, què
a la terra
i, a la mar, les han
fetes còmplices
del seu
desassossec.
Flabiols i
dolçaines, acompanyen
les
esplendoroses flors, que
ballen al compàs
dels oreigs,
mentre un
reguitzell de llambregades,
des de l’eteri,
escampen butllofes
d’aiguanaf..
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada