OBSCENITATS..!

OBSCENITATS..!




Encara que volia
trepitjar pel mateix
camí que tu,
els àngels de purpurines
m'embarraren el pas.

Havia de continuar
a soles amb un munt
d'entrebancs.
Unes mans enjogassades
fixaven agulles al damunt
d'una nina de feltre.  
 

En comptes d'ajut
hi vaig rebre una
tirallonga què mai no
s'acabaria, de banyetes
insolents,
amb projectes
d'instaurar el caos
per tot arreu.

Els senderols de flors
es bescanviaren
pels matolls d'esbarzers.

Menjava móres roges
i, negres,
sense haver de flairar
l'essència de les
poncelles.

Tu obries ventanals
cèlics per a observar-nos
mentre em capficava
per saber com sortiríem
del cau on ens estatjàvem.

El rugit d'un tigre
em treia de l'ensopiment;
la força dels goril.les
en feia avançar;
als somnis n'era un
elefant amb pas lent
però segur;
els fanals estel.lars
titil.laven, enllumenant
els viarons.

Havia de prosseguir
en solitari, amb un cor
campana, sense el seu
batall, que s'hi negava a
palpitar, a retrunyir.

Al principi no s'escoltava
cap aldarull,
vivia a les esplugues
silencioses,
envoltada per les llengües
dels sarvatxos.
Ells m'empentaven a 
romandre a les fosques.

Hi vam trobar la sortida
amb cames ferides,
amb boques resseques
i ulls mig encegats.
A la fi, després d'anys
començaríem a
entrellucar els primers
raigs de llum.

Un caramull de les
nostres llàgrimes
cristalitzarien els primers
viaranys diamantins.
Ens havíem desencorralat
dels averns empudeïts.

Retornàvem a la vida
però amb una mica
de paüra,
havíem après què en
les pitjors tragèdies
sempre hi estem a soles. 

Pregàvem per no contemplar
més i més desgavells.      
Les nostres tresqueres
ja se n'havien desllorigat
per sempre, però el seu
procés hi va ser penós.

El sofriment hauria
d'abolir- se al planeta.
En comptes d'avançar,
ens fa retrocedir.  
Mentrestant els
experimentadors, omplin
dades i desenvolupen
un grapat d'estadístiques.  







Adela Payá i Prats
            💕

 
 
 



     




  
 
    

CREU I RATLLA..!

CREU I RATLLA..!




Oblida- ho tot,
no visquis angoixada.
Prou de anar-hi
amb el cor dessagnat,
de pregar pel que
mai no canviarà. 

Accepta, encara que
costi, el que s'ennuega
a la gargamella.
Prova d'assimilar-ho,
què flueixi camí avall.
El món té això d'extraordinari:
n'és convúls i contradictori
no obeeix a cap normativa. 

Viu de les teves fantasíes,
és l'ùnica cosa què et podrà
desentumir de les bestieses.
Imagina unes altres
línies de temps, on tot
refulgeixi d'harmonies.    
   
Als depredadors,
domestica'ls o allunyat
del seu viarany;
dels impertinents no en
facis cas, que continuïn
amb les seves nimietats; 
dels superbiosos, deixa'ls
que enredin les llanes
de més i més nusos;
dels deslleials, un jorn
no molt llunyà, se'ls farà
presents els monstres
dels espills,
esgarrapant- los
sense pietat amb cristalls
escatosos.
D'aquell què només
mira d'exposar- se com
maniquí a les marquesines:
bon vent i barca nova.

Oblida-ho tot,
no visquis angoixada.
Posa límits on calgui,
la teva vida només et
pertany a tu. No tens
més obligació que
la de tenir-ne cura
de tu mateixa.
 
Ja has viscut massa
temps esclavitzada,
ara toca experimentar
la teva alliberació, 
la de veritat, no la de les
mentides...Ja n'hi ha
prou de viure constret.

Voleteja, enarbora't,
somia, il.lusiona't,
desplega les teves
ales, assaboreix la
teva llibertat i mira
d'expandir-hi la teva
consciència.
     
 


 
   
Adela Payá i Prats
            👩‍🚀  

SONS Y COLORS..!

SONS Y COLORS..!



Ahir carrisquejaven
les cigales al vespre,
com mai no les havia
escoltades.
La figuera n'era plena
dels seus fruits;
a l'anouer no se'l veia
cap nou,
els esquirols
en feien de les seves
en anar furtant- los
de mica en mica.
La mare no parava de
parlar, 
requeria atenció
de sovint.
Els pins lluien de
formosor, elevant- s'hi
sota les teules 
emblavides, 
donant- ne
refugi als atrafegats
teuladins.
Contemplava l'espai
de terra i de cel, on
s'estàvem als estius,
estudiant tots dos
plegats. 
La nostra cançó de
vida i de mort, 
hi va ser força
escurçada.
Retalls de petalines
llanguien des dels
firmaments.
L'excés de devoció
ens va destruir,
o potser les estranyes
gelosies dels fautors,
desteixiren els nostres
enfilalls.
L'aranya gegantina
destrenava filaments.
Ens ploren els ametllers
i, els magraners,
especialment: les oliveres,
elles sí què ens varen
conèixer quan s'estimaven
des de l'innocència
i, des de la més tendra
puresa.   
Aleshores, revolotejàvem 
com dos aucells
amb èlitres clapats de
divinitat.
A la nit, les lluernes
extingiren les seves
llums i, en un instant
pausat del temps,
t'hi vaig poder entrellucar
entre els branquillons 
de l'absent til.ler. 
El teu esbiaixat rostre
em recordà el rebroll
d'un gladiol.



 


 Adela Payá i Prats
             🌳

A MAR...!

A MAR...!

( aniversari: 22 d'agost 2002)

La meva néta Mar
avui en fa divuit anys.

Mentre, jo, saltironejo
enmig de l'aiguamoll
rauquen les granotes.

Peixets de colors al
gran bassiol
ballotegen amb ritme
de castanyoles
al mateix temps que
una serp d'aigua s'hi
cargola a l'entorn
de les meves cuixes.
    
En comptes d'abraçar-te
preciosa Mar,
m'estic entre les aigües
místiques dels qui
acaronen bestioles.      
 
Un tren antic, d'eixos
metal.litzats, m'esperava
a l'andana,
on una dona carregada
de maletes s'hi va
quedar embussada
a l'interior d'un ascensor. 

Amb ulls emplenats
de llàgrimes ataüllava
com el ferrocarril
avançava pels raïls
en direcció a Sevilla.

La meva nèta Mar
avui en fa divuit anys.
 
M'hagués agradat
veure't i fer- te molts
petons, però segueixo
nedant, en els fangars,
on tota encoberta
de tarquim en fa
assemblar-me a una 
tosca iguana.


T'escric moltes epístoles
però acabo trencant- les
totes, o desfent- les
a dintre d'un got emplenat
d'orxata.
   
Em pesa molt el cor,
i quan me n'adono
la tinta blava a sobre
del full s'esborralla.

Malgrat els anys que
fa què no t'hi veig
sé què una part molt
menuda de mi, hi viu
a dintre teu i, és per
aquesta llavoreta què
et segueixo tots els
dies.  

La meva néta Mar
avui en fa divuit anys.
 


Adela Payá i Prats
            💗   

L'ESPERIT FET CARN..!

L'ESPERIT FET CARN..!





Fins i tot n'hi ha
beutat en allò
que us atreviu a
designar com
a lletjor.
Quina cosa critiqueu
a boca plena,
arraulit a les
afores de l'ànima.  

Perquè tot depén
de la llum amb la
qual enfoqueu
el qui s'hi fa present
al vostre davant.

Parla l'esperit d'un
ésser envellit
carnalment
a través del seu
pas pel temps, però
això no vol dir què
no hi sigui bell.

És com donar-li
l'últim abraç a l'arbre
centenari, què en
rodejar- li el seu tronc
et diu a cau d'orella 
què li resta un sospir
per a marxar de la Terra.
  
Escadusser de fullam,
de flors i, de fruits
mig ressec i, emplenat
d'escorces que van
caient- li, et dedica
el seu últim
acompanyament.

Penseu què
no el trobo formós,
quan ha segut com un
pare al llarg de la meva
existència.?

Amb els ulls de l'ànima,
qualsevol essència
adquireix un matís
ben allunyat
de les llambregades
corpòries.
 
La bellesa s'hi troba
en els centelleigs de
lluminositat què hi fem
incidir a sobre
del qui és observat.

Els raigs fúlgids,
miren al fons,
travessen
pellofes i ossos,
encerclen aures,
viatgen als espais
eteris,
atisben ànimes
eternívoles,
i aleshores, la visió
de totes les coses
s'eixampla.

Aquella vetusta
anyenca, hi va ser
en un temps un
esplendorós far
a la meva vida:
eternament joliua.
No precisa d'atavis
innecessaris,
s'hi mostra tal qual
és: pura i nívia.  

 
     
 


Adela Payá i Prats
           👀
 

UNA TERRA EXULTANT..!

UNA TERRA EXULTANT..!



Esgotada d'escoltar
contes amb finals
perversos.
On tothom es disfressa
de personatge infernal.

Figures
deshumanitzades
andaregen amb
morrió incorporat,
parlotegen com sí
fossin gossos, més
bé titubegen,
en fan lladrucs,
i ja les paraules
escassegen
de la seva veracitat.
 
Surrealisme en grau
avançat;
salutacions amb els
colzes raspallats;  
temences i discòrdies;
han instaurat la por
en estat pur.
 
Els nens atemorits
ho comparen a un joc
d'ordinador,
doncs ja rumien que
qualsevol hi pot ser
l'enemic.
Passen el temps
rentant- se'n les mans
sota una aixeta
què no és tanca mai. 

Mans enrojolades,
emplenades de ronxes,  
naixement de granellades
a les pellofes.

Distanciament social.
Interrompeixen sopars
enmig del camp;
s'han capficat en
llevar-nos les nostres
llibertats...
   
Un món draconià però
què en té els dies
contats... N'hi haurà
un <the end> encomiable.
Tant de bo pugui
exalçar-me amb la
divinitat d'una exultant
Terra.




Adela Payá i Prats
             🌳




   

FONTANARS DE MURO..!

FONTANARS DE
MURO..!




N'he quedat
ben glaçada,
asseguda sota
els eucaliptus:
el paratge ja no
n'és el d'abans.

Les taules i els
bancs de pedra,
ja no hi són,
com tampoc
no hi és la fontanella
dels cinc canells;
alguns arbres
rauen capitombats.   
 
Escenaris d'infantesa
llançats a perdre,  
el petit rierol assecat
i, les llàgrimes vessen
a borbollons.

Tot canvia, però en
aquest lloc, ha segut
a pitjor. Destrosses
per tot arreu.
Ningú no vol fer-se'n
càrrec de res.

Un trosset de Natura
desatesa,
ajaçada d'oblits.
Quantes vegades
hi vaig jugar enllà..!

Sovint xerràvem
i omplíem els càntirs
amb l'aigua ben freda.    

També n'hi ha un
compendi dels
nostres records
d'adolescència.

Ens acaronàvem
les galtes amb
delicadesa,
mentre els ulls
s'hi feien més grossos
donant pas al
neixement de l'alba. 

Nosaltres, també,
diluïts en els
paratges d'antany,  
desvetllats de súbit
en un racó semblant
a les llunes parques.
 






Adela Payá i Prats
             ⚱
 
  

HI SÓC UNA BRUIXA

René de Groux
(1888-1954)


HI SÓC UNA BRUIXA




Llarga és l'espera
per al qui fa temps
que ja hi vol canviar
de rumb, bé sigui
als cimalls de les
muntanyes o a vorera
de mar. 
Qualsevol lloc on no
n'hi hagués gernació.

Et contemplava com
una vidriera llumenera,
deixant- s'hi traspassar
pels genets amb
torxes enceses.   

Un esponerós cavaller
treballant per a la llum,
però hi anava ben errada.
Enmig de l'estança
la foscor s'hi va fer present
i els cristalls d'obscur
fumejaven tabac negre.

No espurnejaves de
la blancor del full,
que volia cal.ligrafiar;
o de la lluentor d'aqueix
llibre amb tapes daurades, 
tanmateix no resplendies
com raig llumener.

De les dones, només
et satisfeia la seva part
de les escorces,
trista concepcció d'un
mascle nascut de l'interior
d'una curculla femenina,
no pas d'un penis masculí.

Un odi ancestral què
alguns homes en senten
contra les dones,
tal vegada, per no haver- ne
segut els escollits per a crear
vida a dintre d'ells.

De negre empolainat
amb glavis de plom
a una femella
et delectaries
per espaordir-la,
però, ella, només en
fer sonar el picarol,
a tu, en criatura
esponjosa
t'hi va transformar.

Com gusarapa
t'arrossegaves a sobre
de les rajoles,
fugint a cuita- currents,
sospitaves què t'hi
podia esclafar
només en posar- hi
una sabata al damunt
del teu diminut cosset.

No dubtes pas del
meu poder: hi sóc
una bruixa, 
de vegades bona
i d'altres roïna. 
 
Et vaig deixar partir
sense nafrar- te,
fins i tot, et vaig treure
al jardí per a què
prenguessis el Sol
i et poguessis nodrir.

Adéu mala bèstia
què els dimonis 
t'acompanyin...!





   
  
 Adela Payá i Prats
             🐽
   

     

LA FIGUERA

LA FIGUERA..!


La Figuera que vaig
veure créixer
des que era ben
menuda.

N'és emplenada de
fruits que maduren
a poc a poc.

Molts matins,
asseguda en una
de les seves branques
fugia dels aldarulls
què no volia 
escoltar-ne.

Els ocells en feien
companyia, mentre
algú em cercava
amb intencions
maldestres.

Menjava figues
sense detenir- me
què em donàvem
la força per a
emplomallar- me
d'ales.

Desapareguda durant
hores, ningú mai
no en va saber
descobrir el
meu amagatall. 

Els arbres, els
meus amics més 
leals i fidels. 




Adela Payá i Prats 
           🌳

CONVENT D'AGRES..!

                           💚💛💜💙💖💟❣

NEGACIÓ DE QUI SÓC..!

Christian Schloe



NEGACIÓ DE QUI
SÓC..!




M'has negat el nom,
com la meva essència
vital i, encara que
hi sóc viva,
al teu cor em duus
embolcallada de parracs,
inserida en fèretre de sang.  

Ni flors de nards
posares al bell mig
de les meves mans,
fins i tot, arrencares
els anells daurats,
les diademes de tul
brodades de blanc.


Corcells de pelatge
alatzà et reclamaren
el meu taüt i, tot i així,
et negaries a
dessoterrar-me de
dintre de la teva
envermellida curculla.

Quan camines
retrunyo a dintre teu;  
com a pes ben feixuc
et faig què alenis amb
dificultat.
Suro com sirena
aigualida i el meu
cos n'és com un
brillant de quars.   

Hi vas acolorir el nostre
amor de pigments
obscurits, de música
sacra, d'embruixos
malèfics, de dubtes
magistrals.

Has gaudit d'enforquillar
els teus tridents al fons
de la meva carn,
i amb dits ensagnats
segellaries l'entrada
a l'intrús dels encisos.

M'has negat el nom
al complet,
per a gravar- lo a la
làpida que arrosseguis
en el teu ronsejar de
peus alentits i, còrpora
sobreeixint pel davant.
  
T'ofegaràs en no voler
obrir el portell, 
donant- ne sortida a la
meva ànima alígera,
què tan sols hi vol
tornar a la seva llar
estel.lar.

N'estic exhaurida
de tants
carcellers trobats,
clavetejats de claus
per tot arreu.

Obri el ventalló,
vull sortir- me'n
de dintre teu,
ja fa més de sis
anys què em
balandreges
en canastra de mort.






Adela Payá i Prats
             🔶️
      

A DESTEMPS DEL TEMPS..!

ANNA SILIVONCHICK



A DESTEMPS DEL
TEMPS..!



M'he arrecerat
a la nostre terra
de pins i d'oliveres,
on de tant en tant
jugàvem a llançar
pedres al fons de
les barrancades.

Imaginàvem noms
que posar-li'n als
arbres i, n'hi havia
un, què el seu tronc
dibuixava un rostre
d'avi malhumorat.

Li vas tallar una
pipa de fusta i als
seus suposats musells
la introduírem amb
moltes riallades.

Ens va restar temps
per a batejar a cadascuna
de les arbredes,
i, dels cels ens entreteníem
prou i massa, quan en
venien carregats de núvols.

S'esbargíem trobant
formes i figures a les
nuvolades, ...Sempre
ajaguts al damunt de
la terra argilosa. 

Tostemps enjogassats,
però quan vam deixar
els jocs, envellírem de
sobte, i en mirar-nos
trobàrem miralls romputs.
  
Dels abandons dels
nostres infants interns,
ressorgirien els afanys
per sobreviure;
la mateixa existència
ens privaria dels esclafits
de les riallades com ho
fèiem abans. 

Un dels nins, explorà
mons multicolors
als espais còsmics.
Cada jorn n'era un 
espectacle de meravelles:
castells de focs naturals.


Ell, inventà nous
entreteniments
per a compartir- los
amb ella,  
la nina qui mira els
sostres blaus cada nit,  
arraconada als angles
foscos, on ningú no
pugi ataüllar les seves
llàgrimes.

Mentre ell reinventa
noves distraccions,
ella, a la terra, inscriu
missatges amb carculles
i, clótxines. Conforma
paraules amb les
ondulacions de les
esclovelles. 

En acabar, a mans plenes,
en fa ofrenes als
firmaments. Aleshores,
és ell qui plora ruixims
d'aigua dolça. 



   

Adela Payá i Prats
             🗺

GRÀCIES PER TOT: MARE TERRA..!

GRÀCIES PER TOT:
MARE TERRA..!





A poc a poc, m'allunyo
d'aquest món,
discretament,
abaltint els sorolls,
silenciant la teva veu. 

Abans de partir
d'aquesta vida,
volgués emplenar- la
de joies,  
de dolços sentiments,
de futurs majestuosos,
de molta poesia,
de somriures malves.

Els meus Germans de
la Terra, els meus herois.
Han patit l'innombrable,
empaitats, rastrejats
des de la seva naixença
fins la seva mort.

Tal vegada, monitoritzats
en pantalles quàntiques
per criatures maldestres,
desenvolupant el paper
de déus malèfics.

Atemptats de tota índole,
i encara que molts rauen
en la ignorància,
n'hauríem de
desemmandrir- los
a cadascú de tots ells.
 
He renunciat a viure
envoltada de les enganyifes;
cada jorn en faig
investigacions de tot tipus.

No em complau continuar
refregant-me amb la
femta dels colonitzadors,
menys encara als
braços dels qui no saben
defendre les querences,
manipulant- les a tothora.

N'he conegut sense cap
interés la mancança de
sensibilitat dels qui juguen
a pensar-s'hi què en són
amics de tothom, però
amb closques buides,
amb sabates foradades
amb cors desinflats,
a canvi d'un afalac.
 

Trist..!
 

De mica en mica
em desllorigo d'aquesta
Gaia preciosa,
que gairebé tothom
només ha mirat per
treure'n profit d'ella,
sense pensar- hi amb les
ferides què injustament
li han aquissat.     

Les meves arrels envers
la Terra en tenen un
tarannà vegetal,
una ànima envoltada
de fullaraca,
uns ulls brodats dels
grumolls de la gleva.

Abans de prendre comiat
d'aquest formós planeta,
ploraré llàgrimes glauques
fins a desfer els lligams
què en tenen agotnada
a la beutat de la Mare
Terra.


Gràcies..!



Adela Payá i Prats
             🌏
 

L'HOME AMAGADÍS..!

Rembrandt ( 1606- 1669)



L'HOME AMAGADÍS..!

( hui per hui, força
desmemoritzat...)



He mirat d'entendre
la seva covardia.
Aquell foradet
de negre on s'hi amaga
cada vegada que ha
segut incapaç d'obrar
les seves paraules. 

Passa el temps
tremolós, agafant un
grapat de formigues
i engolint-se- les.
A hores d'ara ha
perdut el seu cap. 

Tot el què ha xerrat
amb la llengüa, s'ha
quedat a meitat del
seu recorregut,
són mots titubejats,
coixos de cames, què
han de sostenir-se'n
mitjançant una gaiata.
  
Del jardí en floració
en seria el capoll
que mai no hi va voler
mostrar els seus pètals
rebregats.
La poncella què jamai
no en faria esclat
dels seus arrissats
volants.

Aquell home exhaurit,
esquitxava els ulls per
pertot arreu,
però n'era analfabet en
desxifrar les quatre
lletres de les estimes.

D'emotivitats força
anestesiades,
escarbotaria fondàries
lúgubres,
no sabria com sentir
ni com traduir el seu
efecte a l'interior de
la seva ànima. 
L'havia regalat als
banyetes. 

Fugiria com un boig
atemorit;
no n'és dels qui busquin
explicacions a preguntes
què neixen de dintre
nostre;
n'és dels qui s'hi atrafeguen
per rebre lloances de
qui sigui;
el més important per ell
n'és refulgir al bell mig
d'una taula, com un 
gerro de porcellana xinesa.

O ben bé demanar- ne
adoració a tot babau
què en tingués la pertorbada
necessitat d'agenollar- se'n
al davant dels falsos déus.
És clar, ell rumia què
pertany a un llinatge
antic de deïtats ancestrals.




 


Adela Payá i Prats  
             🥁



 
  

DISFRESSES A LA NATURA..!

DISFRESSES A LA
NATURA..!




La vida,
m'ha manifestat
cadascun dels teus buits,
on des del fons,
s'hi aboquen els
difuminats
rostres de frugal
inconsistència.

De cada esvoranc
n'he hagut d'aprendre
una llastimera lliçó,
d'esbatussada melangia.

Boques burlaneres
troben plaer en denigrar
vides humanes;
mans què malgrat la
seva suavitat,
s'hi delecten per retorçar
i fer- ne pessics als esperits
dels benaurats.

D'un forat un banyeta
amb cap orlat, s'hi fa
passar per una flor.

D'una escletxa, un nan,
et fa què el vegis com
un insecte distragut.  

Una fadeta dormidera,
ajaçada entre pètals
de rosers, als teus ulls
els ofereix la imatge
d'una abella.

Tu, d'home bo, t'has
engalanat, però des
del teu cor de pedram
se'n surten grums de
sauló i n'hauràs
d'espolsegar- te, abans
de fer- t'hi present.

On posis l'atenció així
l'esdeveniment s'hi farà  
evident.
Cuida't del teu pensar
doncs un mal pensament
pot detonar- ne
muntanyes senceres. 

Amb esguard enamoradís
tot ell ben mimetitzat,
li'n va fer creure a la
dona escollida, en eixe
moment, què Ella n'era
estimada, per a després
congelar- la com deessa
cisellada al rocam.

La vida,
m'ha manifestat
cadascun dels teus buits,
on un jorn atzarós
t'arrencaren de cop
la teva ànima i al seu
lloc implantaren un
mecanisme d'ingenieria
artificial.

Lluita per assolir on
s'arrecera la teva part
lumínica, doncs no
podràs arribar al lloc
des del qual hi vas venir.
Romandràs errant enmig
dels Cosmos, demanant
a tothom quins són
els teus orígens.  



 
     
   

Adela Payá i Prats
             🍒

DESPULLES D'ESTIMES..!

DESPULLES D'ESTIMES..!





A les matrioixques,
es resguarden retalls
de fotogrames,
tots ben amagadissos;
a la monyeca més
menuda, rauen els
records.
Les il.lusions
s'alliten a les copsades
dels nobles roures,
disfressades de fullam. 

De l'amor se'n fan
miques,  
se'l soterra vorejat
de salts d'aigues,
salvaguardat per feres
ferotges,
cisellades en imatgeria
marmòria, d'aspecte
etrusc.

S'emmascaren les
tendreses per les
absències;
l'ànima dels qui avorten
els plans amorosits,
se senten reconfortades
en despatxar les estimes,
mitjançant l'afer de
fer-ne sonar platerets.


No em clissarà el qui
no és delecti de la
meva companyia,
tanmateix, estigués
al teu davant, tu, no
m'esguardaries.

T'afartaràs de tot,
no pas de la meva
compareixença,
tostemps complauré 
el teu desig de romandre
envoltada pels vels
de l'invisibilitat.
  
L'amor, roman endinsat
en capses ebúrnies. 
A frec d'urpes encuriosides,
escarseres d'amorositats
se'ls clourà el seu accés
en no poder obrir-hi la
seva tapadora. 
 
Els desprecis nien en
esperits pertorbats per
les temences,
la por els fa tremolar
a tothora i, tristament
en són despullats
dels amanyacs.






Adela Payá i Prats
            💚

 
 
   
 


  

BARBÀRIES..!

Pintor: Louis Dawes
     (1883-1974)





BARBÀRIES..!



N'hi ha un caminoi
pel qual vagarejar
què no és el teu ni
el meu,
li'n pertany als éssers
amorosits que enduem
encloscats a dintre
nostre.

Els arbres en passar
els obcecats
a frec d'ells, en fan
retrucs a sobre dels
nostres portells,  
hi són delerosos per
conèixer als empresonats.


Les florades ens ballen
a compàs de les ventúries,
perfumem de bàlsam
endolcit les escletxes
per on s'escolen.


N'hi ha un fat què no
s'ha acomplit, 
lluita per fer-se
demostratiu, tanmateix
ell no contava amb
les dolenteries dels
qui reneguin del seu
sentir.

Una caseta blanca
amb arbre centenari
ens esperava,
en tenia preparada
una taula amb dues
cadires de boga.
Sota l'ampla ombra
ens aguaitava.

La feredat dels qui
en fan obviats, col.labora
a la desaparició dels
actes més formosos.  
 
En voler admirar els
regals, ja res no romania
enllà, uns bancals
deixats a la seva sort,
s'havien engolit la
caseta de torró i, les
arbredes de llepolies.
 
Els pensaments dels
destructors, enrunaven 
tot al seu voltant, 
transmutaven unes 
realitats per unes
altres de ben nefastes.
Posaven distància entre
el sentiment i el què
n'era convenient.

Les estimes marcides,
els somnis devastats,
les il.lusions arrossegades
pel terra i cadascú pel
seu viaró.
L'amor sacrificat de
totes totes. 
Com animalot espedaçat
penja dels ganxos
a la carnisseria.
Plorem..!
L'exhibeixen com
quelcom cadàver tot
dessagnant-s'hi.


      


Adela Payá i Prats
             🤢
             

CREADORA DELS PLANS DE VIDA..!

         "Paseando por Paris".
John Frederic Lloyd Strevens.    
                  (1902-1990)





CREADORA DELS
 PLANS DE VIDA..!





Segueixo amb el
paper de mare,
com qualsevulla:
endreço la casa,
compro menjar,
cuino,
faig la bugada,
planxo la roba, 
arroso les plantes
i en poder
escabullir- me'n
de les tasques
domèstiques
llegeixo i escric.


Somnio en altres
mons, de paratges
sublims,
on pots anar
evolucionant sense
tants entrebancs,
on els diners no són
l'obstacle per aprendre
el què vulguis.

Fantasiejo en amics
amb els qui poder
conversar des del cor,
exempts dels paranys
de la carn,
de les gelosies,
de les vanitats,
de les exigües
demostracions.

A qualsevol o
qualsevulla no se'l pot
definir com:
amic o amiga, més bé:
com:
conegut o coneguda.
L'amistat va més enllà
d'un paper emplenat
de gargots,
d'uns mots escarsers
d'activitats en comú,

De l'amor, ni parlar-ne
l'home amb el qui penso
no existeix, ni tans sols
n'és hoste d'aquest
planeta.
Potser a les energies
de la creació 
se'ls hi va oblidar com
dissenyar- lo o potser
s'hostatga en un altre
Sistema Solar. 

També es necessita
tenir- ne mala baba
per a distanciar-nos
com motes de polsim
entre tantes estrelles;
la trobada serà gairebé
impossible.

Aleshores, n'hauré de
fer ús de la imaginació
per a col.lidir amb allò
que rau a dintre meu
i, què només n'és qüestió
d'exterioritzar- ho
envers el món real.

Doncs precisaré la meva
intuició miraculosa per a
desglaçar de la ment
el què roman cristalitzat,
en nom de la creativitat.

Un camí d'encanteris
fins a mostrar-se en la
meva línia de temps.
Serà com un viatge als
espais virtuals i extreure'n
tot allò què s'hi plagui per
materialitzar-se'n.   
.
Segueixo amb el
paper de mare, àvia,
filla i germana. 
Els amics han volat,
el company de la vida
s'ha disfressat de
meteorit i, els amants
han traït l'amor.
Els enemics pel cap baix
es mantenen amagats
a les seves llodrigueres.

  
Em quedo amb mi,
amb els llibres,
els embruixos i, la màgia.
Construiré el què a
dintre meu ja comença
a adquirir- ne formes ben
definides.
Hi sóc una creadora
dels plans de vida..!





Adela Payá i Prats
             🌎