A MAR...!
( aniversari: 22 d'agost 2002)
La meva néta Mar
avui en fa divuit anys.
Mentre, jo, saltironejo
enmig de l'aiguamoll
rauquen les granotes.
Peixets de colors al
gran bassiol
ballotegen amb ritme
de castanyoles
al mateix temps que
una serp d'aigua s'hi
cargola a l'entorn
de les meves cuixes.
En comptes d'abraçar-te
preciosa Mar,
m'estic entre les aigües
místiques dels qui
acaronen bestioles.
Un tren antic, d'eixos
metal.litzats, m'esperava
a l'andana,
on una dona carregada
de maletes s'hi va
quedar embussada
a l'interior d'un ascensor.
Amb ulls emplenats
de llàgrimes ataüllava
com el ferrocarril
avançava pels raïls
en direcció a Sevilla.
La meva nèta Mar
avui en fa divuit anys.
M'hagués agradat
veure't i fer- te molts
petons, però segueixo
nedant, en els fangars,
on tota encoberta
de tarquim en fa
assemblar-me a una
tosca iguana.
T'escric moltes epístoles
però acabo trencant- les
totes, o desfent- les
a dintre d'un got emplenat
d'orxata.
Em pesa molt el cor,
i quan me n'adono
la tinta blava a sobre
del full s'esborralla.
Malgrat els anys que
fa què no t'hi veig
sé què una part molt
menuda de mi, hi viu
a dintre teu i, és per
aquesta llavoreta què
et segueixo tots els
dies.
La meva néta Mar
avui en fa divuit anys.
Adela Payá i Prats
💗
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada