A DESTEMPS DEL TEMPS..!

ANNA SILIVONCHICK



A DESTEMPS DEL
TEMPS..!



M'he arrecerat
a la nostre terra
de pins i d'oliveres,
on de tant en tant
jugàvem a llançar
pedres al fons de
les barrancades.

Imaginàvem noms
que posar-li'n als
arbres i, n'hi havia
un, què el seu tronc
dibuixava un rostre
d'avi malhumorat.

Li vas tallar una
pipa de fusta i als
seus suposats musells
la introduírem amb
moltes riallades.

Ens va restar temps
per a batejar a cadascuna
de les arbredes,
i, dels cels ens entreteníem
prou i massa, quan en
venien carregats de núvols.

S'esbargíem trobant
formes i figures a les
nuvolades, ...Sempre
ajaguts al damunt de
la terra argilosa. 

Tostemps enjogassats,
però quan vam deixar
els jocs, envellírem de
sobte, i en mirar-nos
trobàrem miralls romputs.
  
Dels abandons dels
nostres infants interns,
ressorgirien els afanys
per sobreviure;
la mateixa existència
ens privaria dels esclafits
de les riallades com ho
fèiem abans. 

Un dels nins, explorà
mons multicolors
als espais còsmics.
Cada jorn n'era un 
espectacle de meravelles:
castells de focs naturals.


Ell, inventà nous
entreteniments
per a compartir- los
amb ella,  
la nina qui mira els
sostres blaus cada nit,  
arraconada als angles
foscos, on ningú no
pugi ataüllar les seves
llàgrimes.

Mentre ell reinventa
noves distraccions,
ella, a la terra, inscriu
missatges amb carculles
i, clótxines. Conforma
paraules amb les
ondulacions de les
esclovelles. 

En acabar, a mans plenes,
en fa ofrenes als
firmaments. Aleshores,
és ell qui plora ruixims
d'aigua dolça. 



   

Adela Payá i Prats
             🗺