DE LLUM O DE FOSCOR..!

DE LLUM O DE
FOSCOR..!



Onades alades
s'abraonen als
núvols,
mullant- los de
més i més blancor.

Un estol d'albines
gavines, a la mar
la daguen de plomes
encalcinades.
 
El Sol s'acomboia en
acolorir-ho tot de
cromacitats esgrogueïdes,
mentre tu, ben
fosforescent, vas
adquirint-ne formes
de mica en mica.

Dels penyals n'has
pres l'estructura
corrugada;
del cel has imitat
les seves cromacitats;
amb esguard oceànic
tot ho esberles
i, en apropar-te on
m'estic, em demanes
un ball, d'eixos què
arrapen el cos i l'ànima
al mateix temps.

Desacostumada dels
dolços amanyacs,
aquesta dansa
de vels enaltits, em
transporta als regnes
de les moixaines.
   
Quin plor em produeix
viure escadussera
de les tendreses en
un món que brama
d'estridències grolleres
i, malsonants.


Arribaré, tal vegada,
a visitar els mons
fúlgids, on tot n'és
fet d'espurnes
lumíniques, o pel contrari,
seguiré vagarejant
al voltant de les tenebres?

  






Adela Payá i Prats
            🦋