TEMPESTA...!
Remoreig de les
aigües,
xerrics dels arbres
ballarins,
alertant- nos dels
bellugeigs;
xiuxiuejos d'un cel
estelat jugant a
refulgir i a
entenebrir-se.
La terra embravida,
regalima grumolls
de sauló a les ventúries;
els roquissars
s'entapissen
de la molsa colrada.
Uns branquillons
enjogassats
amb els oreigs,
es desprenen dels
seus braçalets de
glauca fullaraca, des
d'on les tendrívoles
fulles barquegen al
damunt del rierol.
Per aquesta riera
en vaixell argentat
m'allunyaré a l'altra
banda del riu, on
diuen què tot rellueix
de brillantor.
Ell, m'espera a l'indret
dels rodamóns;
en tenim un munt de
coses per endreçar...!
Abans que la tempesta
em xope d'aigua
em faré una trespol
d'estels;
amarada de lluentor
el teu llambregar em
guiarà per on tu et
sopluges.
Adela Payá i Prats
🌳
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada