L'ESPERIT FET CARN..!

L'ESPERIT FET CARN..!





Fins i tot n'hi ha
beutat en allò
que us atreviu a
designar com
a lletjor.
Quina cosa critiqueu
a boca plena,
arraulit a les
afores de l'ànima.  

Perquè tot depén
de la llum amb la
qual enfoqueu
el qui s'hi fa present
al vostre davant.

Parla l'esperit d'un
ésser envellit
carnalment
a través del seu
pas pel temps, però
això no vol dir què
no hi sigui bell.

És com donar-li
l'últim abraç a l'arbre
centenari, què en
rodejar- li el seu tronc
et diu a cau d'orella 
què li resta un sospir
per a marxar de la Terra.
  
Escadusser de fullam,
de flors i, de fruits
mig ressec i, emplenat
d'escorces que van
caient- li, et dedica
el seu últim
acompanyament.

Penseu què
no el trobo formós,
quan ha segut com un
pare al llarg de la meva
existència.?

Amb els ulls de l'ànima,
qualsevol essència
adquireix un matís
ben allunyat
de les llambregades
corpòries.
 
La bellesa s'hi troba
en els centelleigs de
lluminositat què hi fem
incidir a sobre
del qui és observat.

Els raigs fúlgids,
miren al fons,
travessen
pellofes i ossos,
encerclen aures,
viatgen als espais
eteris,
atisben ànimes
eternívoles,
i aleshores, la visió
de totes les coses
s'eixampla.

Aquella vetusta
anyenca, hi va ser
en un temps un
esplendorós far
a la meva vida:
eternament joliua.
No precisa d'atavis
innecessaris,
s'hi mostra tal qual
és: pura i nívia.  

 
     
 


Adela Payá i Prats
           👀