DESTROSSES D'AMOR..!

DESTROSSES
D'AMOR..!



Sí amb la dolcesa
del cor haguessis
resseguit les arestes
del teu polsar,
sense haver
d'esberlar- lo,
hui per hui,
un ocellet piularia
a sobre del til.ler.

La taula ornada
d'estovalles,
sota l'arbreda,
ens acolliria amb
cistells emplenats
de fruits i, suc de
llimonada.    
  
Sí haguessis enllumenat
de més espurnes el teu
palpitar, a hores d'ara:
vagarejaríem per les
valls amb les seves
arracades moradenques
i, els seus perfums
d'almesc.

Travessaríem camps
d'oliveres i d'alzines
enmig de les muntanyes,
s'asseuríem a embadalir-nos
amb els passets ballarins
d'un Sol crepuscular. 

Endevinaríem
totes les cromacitats
de les volences,
com també, cadascuna
de les solfejades
a la Natura.

Sí no haguessis traït
a la teva ànima,
ens haguérem colpit
amb les paraules més
formoses,
amb els actes més
majestuosos,
però de sobte, un jorn
a l'atzar,
en vas fer esborralls
de la nostra màgia,
on sense venir a comptes
de res, abaixaries
el teló dels cortinatges
vermellons, d'aqueix
escenari ja occit.

Sí haguessis deixat
fluir lliurement els teus
sentiments,
ara mateix, romandríem
a vora de mar,
confonent-nos amb
les translúcides
meduses. 

Però vas optar per
continuar amb el teu
ofici de caçaire;
de mans enguantades
sostenies un fornit
falcó de plomatge
blau i grisenc.





Adela Payá i Prats
              🍁