ENGRUNES D'AMOR..!
Sí el teu plaer més
gran n'era fer malbé,
tan sols el magolat
hi vas ser tu.
Patollares enmig
del fang, quan hi vas
entrellucar que els
teus alots s'hi negaven
a emprendre el vol.
Les nostres nacrades
il.lusions, les vas encobrir
del pellatge més fosc
i gruixut;
et capficaries perquè
no clissaren la llum.
Però el perjudicat hi
vas ser tu,
no et vas permetre viure
la part més dolça de
l'existència.
T'envellutaries de foscam.
Engrunes d'amor...!
En comptes d'engrossir
les estimes, hi vas escurçar
pels senderols mundans,
on poder engrescar-te'n
amb els edulcorants
passatgers de les estimes.
Li arravatares al teu cor
la gosadia d'explorar
uns viaranys emplenats
de perfums i, de saviesa.
De vegades a algunes
criatures les espanta
el fet de ser-ne
afortunades.
Et vas decantar per
resseguir les petjades
dels qui inspeccionen
hivernacles, cercant
la flor més formosa,
malgrat què defalliria
en no rebre les atencions
adients.
Sí el teu plaer més
gran n'era fer malbé,
pel gust de complaure't
en atorgar displicències,
doncs has d'assabentar-te
què l'únic ferit, només
hi series tu.
Tot un caminoi xafigat
a la recerca d'un munt
de banalitats,
d'un gavadal de frivolitats,
per tal de refulgir
com un bust d'atziaga
escaiola, recolzat
al damunt d'un prestatge.
Engrunes d'amor...!
Adela Payá i Prats
🌿
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada