LA FIGUERA

LA FIGUERA..!


La Figuera que vaig
veure créixer
des que era ben
menuda.

N'és emplenada de
fruits que maduren
a poc a poc.

Molts matins,
asseguda en una
de les seves branques
fugia dels aldarulls
què no volia 
escoltar-ne.

Els ocells en feien
companyia, mentre
algú em cercava
amb intencions
maldestres.

Menjava figues
sense detenir- me
què em donàvem
la força per a
emplomallar- me
d'ales.

Desapareguda durant
hores, ningú mai
no en va saber
descobrir el
meu amagatall. 

Els arbres, els
meus amics més 
leals i fidels. 




Adela Payá i Prats 
           🌳