DE SOL I DE LLUNA..!

DE SOL I DE LLUNA..!




Cantusseja una
lluneta al cel
què no correspon
a la què ja n'és
tan present.

S'apropa i s'allunya,
amb aldarulls de
sonalles dolces.

A la Mare Terra
li diu:

Què no te'n recordes
de mi, ..?

Em vas dibuixar una
òrbita el.líptica tan
llarga, què només
em pots veure molt
de tant en tant.

Em diuen: Prócula,
ara què hi sóc arran
teu, Gaia, només et
demano una forta
abraçada i, molts petons.

En eixes demostracions
amorosides muntarem
la ressonància Shuman
i a les enfosquides
criatures,
en una ziga- zaga, les
farem botar fora del
planeta.

Balla una lluneta al cel
amb portells què
s'obrin i és tanquen. 

Un rostre de nin amb
cabells cargolats
se'n surt a fora,
és germà de Prócula,
ell, anomenat:
Vicino, a dintre de poc
lluirà per sí mateix,
aleshores, als firmaments
tres llunes refulgiran.

El Sol engelosit, li xiulà
a la seva germana:
una nana bruna
anomenada Irìdia,
més menuda i colrada.

D'ara en avant els dies
en seran més llumeners
i les nits més platejades.

Tots se'n surten dels seus
amagatalls,
menys tu què badalles
acovardit al cau dels
cargols amb un cor
de pedra picada...

Fingidor dels negres
estels, els mal averanys
te se retornaran per
tostemps i, ja comencen
a rebrostar- te'n les
ronxes, a sobre teu, en
formes lunars.
  

  
 



Adela Payá i Prats
        🌜🌙🌛