OBSCENITATS..!

OBSCENITATS..!




Encara que volia
trepitjar pel mateix
camí que tu,
els àngels de purpurines
m'embarraren el pas.

Havia de continuar
a soles amb un munt
d'entrebancs.
Unes mans enjogassades
fixaven agulles al damunt
d'una nina de feltre.  
 

En comptes d'ajut
hi vaig rebre una
tirallonga què mai no
s'acabaria, de banyetes
insolents,
amb projectes
d'instaurar el caos
per tot arreu.

Els senderols de flors
es bescanviaren
pels matolls d'esbarzers.

Menjava móres roges
i, negres,
sense haver de flairar
l'essència de les
poncelles.

Tu obries ventanals
cèlics per a observar-nos
mentre em capficava
per saber com sortiríem
del cau on ens estatjàvem.

El rugit d'un tigre
em treia de l'ensopiment;
la força dels goril.les
en feia avançar;
als somnis n'era un
elefant amb pas lent
però segur;
els fanals estel.lars
titil.laven, enllumenant
els viarons.

Havia de prosseguir
en solitari, amb un cor
campana, sense el seu
batall, que s'hi negava a
palpitar, a retrunyir.

Al principi no s'escoltava
cap aldarull,
vivia a les esplugues
silencioses,
envoltada per les llengües
dels sarvatxos.
Ells m'empentaven a 
romandre a les fosques.

Hi vam trobar la sortida
amb cames ferides,
amb boques resseques
i ulls mig encegats.
A la fi, després d'anys
començaríem a
entrellucar els primers
raigs de llum.

Un caramull de les
nostres llàgrimes
cristalitzarien els primers
viaranys diamantins.
Ens havíem desencorralat
dels averns empudeïts.

Retornàvem a la vida
però amb una mica
de paüra,
havíem après què en
les pitjors tragèdies
sempre hi estem a soles. 

Pregàvem per no contemplar
més i més desgavells.      
Les nostres tresqueres
ja se n'havien desllorigat
per sempre, però el seu
procés hi va ser penós.

El sofriment hauria
d'abolir- se al planeta.
En comptes d'avançar,
ens fa retrocedir.  
Mentrestant els
experimentadors, omplin
dades i desenvolupen
un grapat d'estadístiques.  







Adela Payá i Prats
            💕