FONTANARS DE MURO..!

FONTANARS DE
MURO..!




N'he quedat
ben glaçada,
asseguda sota
els eucaliptus:
el paratge ja no
n'és el d'abans.

Les taules i els
bancs de pedra,
ja no hi són,
com tampoc
no hi és la fontanella
dels cinc canells;
alguns arbres
rauen capitombats.   
 
Escenaris d'infantesa
llançats a perdre,  
el petit rierol assecat
i, les llàgrimes vessen
a borbollons.

Tot canvia, però en
aquest lloc, ha segut
a pitjor. Destrosses
per tot arreu.
Ningú no vol fer-se'n
càrrec de res.

Un trosset de Natura
desatesa,
ajaçada d'oblits.
Quantes vegades
hi vaig jugar enllà..!

Sovint xerràvem
i omplíem els càntirs
amb l'aigua ben freda.    

També n'hi ha un
compendi dels
nostres records
d'adolescència.

Ens acaronàvem
les galtes amb
delicadesa,
mentre els ulls
s'hi feien més grossos
donant pas al
neixement de l'alba. 

Nosaltres, també,
diluïts en els
paratges d'antany,  
desvetllats de súbit
en un racó semblant
a les llunes parques.
 






Adela Payá i Prats
             ⚱