HI SÓC UNA BRUIXA

René de Groux
(1888-1954)


HI SÓC UNA BRUIXA




Llarga és l'espera
per al qui fa temps
que ja hi vol canviar
de rumb, bé sigui
als cimalls de les
muntanyes o a vorera
de mar. 
Qualsevol lloc on no
n'hi hagués gernació.

Et contemplava com
una vidriera llumenera,
deixant- s'hi traspassar
pels genets amb
torxes enceses.   

Un esponerós cavaller
treballant per a la llum,
però hi anava ben errada.
Enmig de l'estança
la foscor s'hi va fer present
i els cristalls d'obscur
fumejaven tabac negre.

No espurnejaves de
la blancor del full,
que volia cal.ligrafiar;
o de la lluentor d'aqueix
llibre amb tapes daurades, 
tanmateix no resplendies
com raig llumener.

De les dones, només
et satisfeia la seva part
de les escorces,
trista concepcció d'un
mascle nascut de l'interior
d'una curculla femenina,
no pas d'un penis masculí.

Un odi ancestral què
alguns homes en senten
contra les dones,
tal vegada, per no haver- ne
segut els escollits per a crear
vida a dintre d'ells.

De negre empolainat
amb glavis de plom
a una femella
et delectaries
per espaordir-la,
però, ella, només en
fer sonar el picarol,
a tu, en criatura
esponjosa
t'hi va transformar.

Com gusarapa
t'arrossegaves a sobre
de les rajoles,
fugint a cuita- currents,
sospitaves què t'hi
podia esclafar
només en posar- hi
una sabata al damunt
del teu diminut cosset.

No dubtes pas del
meu poder: hi sóc
una bruixa, 
de vegades bona
i d'altres roïna. 
 
Et vaig deixar partir
sense nafrar- te,
fins i tot, et vaig treure
al jardí per a què
prenguessis el Sol
i et poguessis nodrir.

Adéu mala bèstia
què els dimonis 
t'acompanyin...!





   
  
 Adela Payá i Prats
             🐽