SONS Y COLORS..!

SONS Y COLORS..!



Ahir carrisquejaven
les cigales al vespre,
com mai no les havia
escoltades.
La figuera n'era plena
dels seus fruits;
a l'anouer no se'l veia
cap nou,
els esquirols
en feien de les seves
en anar furtant- los
de mica en mica.
La mare no parava de
parlar, 
requeria atenció
de sovint.
Els pins lluien de
formosor, elevant- s'hi
sota les teules 
emblavides, 
donant- ne
refugi als atrafegats
teuladins.
Contemplava l'espai
de terra i de cel, on
s'estàvem als estius,
estudiant tots dos
plegats. 
La nostra cançó de
vida i de mort, 
hi va ser força
escurçada.
Retalls de petalines
llanguien des dels
firmaments.
L'excés de devoció
ens va destruir,
o potser les estranyes
gelosies dels fautors,
desteixiren els nostres
enfilalls.
L'aranya gegantina
destrenava filaments.
Ens ploren els ametllers
i, els magraners,
especialment: les oliveres,
elles sí què ens varen
conèixer quan s'estimaven
des de l'innocència
i, des de la més tendra
puresa.   
Aleshores, revolotejàvem 
com dos aucells
amb èlitres clapats de
divinitat.
A la nit, les lluernes
extingiren les seves
llums i, en un instant
pausat del temps,
t'hi vaig poder entrellucar
entre els branquillons 
de l'absent til.ler. 
El teu esbiaixat rostre
em recordà el rebroll
d'un gladiol.



 


 Adela Payá i Prats
             🌳