SOMNIS ENCOFURNATS..!

Pablo Picasso
(1881-1973)



SOMNIS
ENCOFURNATS..!



Somnis encofurnats
covant-s'hi
sota les làpides
d'un cementiri què
nomès arrauleix
ossets d'animalots.

Desfici d'un mascle
què penjava a les
murades de la casa
trofeus de cacera.

De cor constret,
simulaba exaltacions
d'emotivitats no
assumides,
i s'hi gronxava
plàcidament
a sobre d'un balancí 
força corcat.

N'havia girat la clau
i, al fons d'un habitacle
llanguia de mica en mica.
El rierol li'n duia les 
aigualides paraules de
l'estimada, què s'hi
negava, capficat, a fer
que no les escoltava.
 
A dintre d'ell n'havia
forjat reixes de ferro,
custodiava a una dona
viva, fent-la passar
per difunta.

Detestava exposar-s'hi
a viure,... Es clivellava
a poc a poc, arrossegat
pels corrents de la
riera. 
Es mimetitzava
al llarg del seu recorregut
amb les obagues del
paisatge. 

Les ombres negres
obrien boques
esdentegades i, s'atipaven
dels mots femenins
què nedaven al flum.
 
Fantasiejava garlandes
verdas, diluviades
dessobre del pont vell,
dibuixant els rostres
porucs d'aquells què
s'hi van deixar ofegar
abans què atrevir-se'n
a explorar la mateixa
existència.
 
Com ou involucionant,
a dintre d'ell
esmicolava les llavors
del no retorn;
cercava, aquell home
vell, el seu origen de
la no vida.
Se n'havia negat el sentir,
només en feia
demostracions, del seu
perllongat fingir.

 



Adela Payá i Prats
              🐲