NEGACIÓ DE QUI SÓC..!

Christian Schloe



NEGACIÓ DE QUI
SÓC..!




M'has negat el nom,
com la meva essència
vital i, encara que
hi sóc viva,
al teu cor em duus
embolcallada de parracs,
inserida en fèretre de sang.  

Ni flors de nards
posares al bell mig
de les meves mans,
fins i tot, arrencares
els anells daurats,
les diademes de tul
brodades de blanc.


Corcells de pelatge
alatzà et reclamaren
el meu taüt i, tot i així,
et negaries a
dessoterrar-me de
dintre de la teva
envermellida curculla.

Quan camines
retrunyo a dintre teu;  
com a pes ben feixuc
et faig què alenis amb
dificultat.
Suro com sirena
aigualida i el meu
cos n'és com un
brillant de quars.   

Hi vas acolorir el nostre
amor de pigments
obscurits, de música
sacra, d'embruixos
malèfics, de dubtes
magistrals.

Has gaudit d'enforquillar
els teus tridents al fons
de la meva carn,
i amb dits ensagnats
segellaries l'entrada
a l'intrús dels encisos.

M'has negat el nom
al complet,
per a gravar- lo a la
làpida que arrosseguis
en el teu ronsejar de
peus alentits i, còrpora
sobreeixint pel davant.
  
T'ofegaràs en no voler
obrir el portell, 
donant- ne sortida a la
meva ànima alígera,
què tan sols hi vol
tornar a la seva llar
estel.lar.

N'estic exhaurida
de tants
carcellers trobats,
clavetejats de claus
per tot arreu.

Obri el ventalló,
vull sortir- me'n
de dintre teu,
ja fa més de sis
anys què em
balandreges
en canastra de mort.






Adela Payá i Prats
             🔶️