DELIRIS S D'INFANT..!

 

Pintura: Arthur John  Esley
          ( 1860 - 1952 ) 

DELIRIS S D'INFANT..!

Avui m'he pres píndoles
per a recordar i en comptes
de memoritzar,
n'he arreplegat imaginacions
d'una nina fent de les seves.

                 ⭐⭐⭐


Les flors amaguen
al seu cor,
formes d'estels,
retornen a l'univers
una mena de brillantor
de més vivacitat.

En fan de bressola a les
espurnes dels firmaments,
enllumenen sembrats
i, jardins,
acompanyen als nens en
els seus jocs a l'aire lliure.

El monstre que de tot
en fa escarafalls,
xafiga la mateixa vida,
deixant petjades
gegantines,
alterant la composició
del lacerat terregam.

Els arbres, custodis
del nostre planeta,
balandregen esquellerincs
al seu fullam,
els fosforegen de
rubescències,
s'entaulen diàlegs entre
el cel i la Terra.

Un gira- sol capritxós
n'ha enxampat un petit
estellicó des de ben a dalt;
en flairar la flor,
les meves galtes han restat
tatuades d'esquerdills
platejats...

Ara, per on camejo, tothom
em defugeix, i faig esclatar
el riure com una boja
destarifada.

A les nits, gronxada pels
astres,
agafada de mans
i peus,
em llancen envers
els abismes còsmics,
en retorna-hi,
la meva consciència,
refulgeix de més savieses.

En faig ofrenes a l'univers,
declamo mots sagrats
què en ser disparats als
clots dels firmaments,
dilueixen verins llançats
pels adversaris.

Giravolto fins arribar
als espais tel.lúrics,
on en aquell indret, els
Mags, en mostren antics
llibres de cobertes escorxades
amb coneixements oblidats.

Avui, havia d'aprendre el
capítol de les mutacions,
on tothom s'ha enriolat
amb gana....M'he convertit
en un conill amb cap de
card marià, i encara segueixo
trabucant- me.

Què hi farem...!

Les flors amaguen als
seus pètals el rostre del
meu estimat,
que només jo mateixa
el puc sotjar,
i, en abocar- me a sobre
d'ells, un home d'ulls negres
i cabells cendrosos
em picava l'ullet.


Qui era ell...?






Adela Payá i Prats
            😊