L'INTRÚS..!

 

L'INTRÚS..!

Per l'ampit del finestral
on rau un cistell de fruits
enrogits, se n'ha endinsat
l'home papallona,
ell, de color ambre i alots
de polsim.

En una de les seves
alenades n'he estat
etzibada a una altra
part de la cambra.
L'intrús se n'havia reblit el
musell de llambrics.
Esbufegava estols de cucs.

Les seves llardoses urpes
d'esmolats glavis
acoltellen sentiments;
llurs esprimatxats dits de
punyals, esquincen llavis.

Les tecles d'un ordinador
retrunyen al so de les paraules
escrites;
s'abaixen telons al
teatre dels iracunds.

Esclafits de riure
ressonen als passadissos.
Uns llambrots de lleó
inicien preludis de brams.

La portalada, de sobte,
tancada, emmuralla
esperances i somniegs
a l'altra banda de les
gruixudes murades.

Les xàvegues en són
emplenades
d'il.lusions constretes;
els peixets trets de la
seva peixera hi són
arran de l'asfixiant mort.

Joguines trencaclosques
de peces no acoblables,
rodolen al vol de les
airines. Els ventíjols les
han fetes enlairar-se'n enmig
de l'habitàcul.

De l'estança fosca es rebia
a les llunes trenca llums;
eclipsis de somriures
esmorteïts;
on unes sabates foradades
s'hi omplien alhora
d'escarabats enrojolats..

No va haver- hi el color
lluent a les cireres;
decolorides i amargues
em farien agrir l'alé.
Malgrat, l'intrús, què n'havia
reservat les més dolces
per ell, i s'havia  atipat sense
folgança, dels fruits més
moradencs.

La fingida noblesa
de l'intrús maldestre,
s'esdevindria un sac
d'esquirries.
Pels fils rasposos de
l'aspre teixit
se'n surtirien rengleres
d'aràcnids borralluts.

L'intrús n'ha tret la pitjor
versió d'ell mateix,
s'arrossega per sobre
de la gespa artificial,
es cruspeix dels rebrolls
neixents i en afartar- se'n
llueix de faves a la pell.

A les caputxetes dels
contes, les disfressa
de bagasses,
al llop de benevolent,
a l'àvia la convertiria en
Madame.
I ell, al día següent, restaría
fart i avorrit de tanta
gresca sense trellat.

Contrari a la mateixa
vida,... en cap moment, no
reconeixeria l'innocència
dels nens,
tot ho transgrediria de
cap a peus, per tal de
disculpar- s'hi al davant
d'un públic ignorant.

Aquest món n'és farcit
d'intrusos sense noms.
Transmuten l'amor per
temences i en aconseguir-lo
s'envolen envers uns
altres paratges amb el
seu vestit d'arnot.










Adela Payá i Prats
           🎭