RECOMPOSICIÓ..!

 

RECOMPOSICIÓ..!

M'hi estic arraulida enmig
dels blats morats.
Al matí entaulo converses
amb el Sol,
a les nits ballo amb els
estels titil.lants.

Una part meva ha marxat
i a tots els hi demano on
s'hi hostatja,
encara que ningú no em
respon, segueixo preguntant.

Sembli ser, que he quedat
escindida en molts bocins,
i de llavors ençà, que romanc
no acoblada en cap indret.

Hi visc deslligada de l'entorn,
les meves arrels a la Terra
han segut trasmudades per
ales de vol curt. A tothora
entre el cel i la terra, ocupo
els espais intermidis.

La meva ànima, feta miques,
s'entossudeix per arreplegar
cadascun dels seus trossets,
dispersats per tot arreu.

Viatja als firmaments, com
també ho fa al Sud i a l'Est,
de vegades al Nord del seu
país, on ara mateix hi resideix.

M'estic ajaguda sota els
pins de la meva infantesa,
a la nina del passat l'acullo
als braços, li dic que no plori
més, que vingui amb mi.

A l'adolescent d'abans li'n
faig recordar els moments
més bells, quan l'amor
hi va fer esclats de vida.
Àdhuc li n'ofereixo que
s'afegeixi a dintre meu.

Amb la dona adulta ho tinc
cru, no vol estar- se'n
amb ningú,
la trobo com fugida del món
i, només es deleja per voler
comprendre el que ací al
planeta no s'hi pot.

L'imploro que es desfaci de
les melangies;
sempre xarrotegem
i a hores d'ara, s'hi està
plantejant quina cosa escollirà.

Mentrestant, espero, però
assoliré completar la meva
ànima sencera o n'hauré
de continuar vivint tota
esquarterada fins a la fi
de la meva existència.?

M'hi estic expectant, estudio
cadascuna de les possibilitats,
he de recompondre'm de tots
els glaçons espirituales, tant
a la Terra com a altres llocs
del Cosmos.

No puc seguir vivint tota
fragmentada, deixant parts
de mi mateixa,
per cada paratge on he persistit..
.No em complau el fet de romandre:
esbarriada, dividida, disseminada.

Clams i precs que ningú mai no
escoltarà, dirigeixo a la creació.
Aquest abandó al planeta
no s'hi pot comprendre,
com tampoc tantes particions
establertes entre germans...

Els barrufets acampen al seu antull, mentre els humans es moren de por,
i, jo capficada per enllestir- me'n
abans de fer el gran salt quàntic.




Adela Payá i Prats
            🧡