FOGALLEIG..!

 

Pintura: Vincent Van Gogh
             (1853-1890)

FOGALLEIG..!




Dels jocs en fèiem foc.
Al bell mig del bancal
gran, el pare ens deia
escridassant- nos:

" alguna cosa per cremar".

Aleshores, moltes joguines
trobarien el seu final.
La mare alliberaria calaixos,
cistells i vitrines.

N'era una mena de fer- li
comiat a l'infantesa,
un camí en espera, on no
sabíem, quina cosa s'esdevindria.

Les nines havien marxat,
trobava a faltar a la <xineta>,
però ja era temps de fer un
avanç, la bicicleta BH roja hi va
ser eixe gran pas, per anar- hi
descobrint un món petitó.

He heretat de mon pare,
el fet de voler flamejar el
que ja m'és inutilitzable.

Quants poemes i dibuixos
de sobte, quedarien convertits
en brases...!

El meu passat hi són muntanyes
cendroses, on el color argentat
ressalta més que ningú.

Dels amors, no obstant, en faria
aiguats, els despatxaria amb ruixats
d'aigua salabrosa i després
m'ompliria de sospiralls...

Desconexia el per què havíem de
transcórrer d'un temps a l'altre
dient adéu a un munt de coses
i, de persones.

Ara tot s'ha esvaït, tothom
hi és on li correspon,
és l'hora d'aprendre a
acomiadar- se'n d'un mateix,
doncs, és clar, que a la meva edat
no trigaré gaire en abandonar
aquest planeta.

Els somnis acomplits o no,
han segut les enrojolades
flames, què m'han impulsat
a viure envoltada de passió.

Flamarades per tot arreu,
les amorosides:
les més vigoroses,
les més encisadores,
les que m'endurien a no acabar
d'existir- hi,
les quals, m'empentarien a
a demanar- ne mes temps per
a sentir- les, en tota la seva
àmplia gamma de colors.

Així doncs, de les estimes en
fèiem dolces brimarades, tan
assuaujades n'eren, què del seu
color envermellit, s'esparpallarien
garlandes de coloraines.

Ara mateix, me n'adono de
quantes fogates hi sóc capaç
d'encendre, en poder percebre
com vas apropant- t'hi amb passets
silenciosos....No et demanaré el
teu nom, per temença de confondre
l'amor amb la mort.






Adela Payá i Prats
             🔥