ESPETECS DE MONSTRE..!

 

ESPETECS DE MONSTRE..!

Han passat els anys,
i el seu esguard llueix
de metacrilat.

Al darrere dels vitralls,
absort i, com robotitzat
raïa sense atrevir- se
a pujar el tendal..

Defugeix de les
veritats...Ha triat per
existir- hi, el fer ús de
les enganyifes.

Ha inundat el cor
d'espícules,
i, andareja pels caminois
amb peus flamígers,
exposant ventalls de
serpentines.

De les promeses omeses
n'ha fet exhibicions de
làpides mortuòries,
on el mort semblava ser
que hi era ell,
però n'era un fingit cadàver
representant el paper de
difunt, encara que viu.

Amb paraules mentideres
n'ha fet celebraciones de
banquets,
on els seus convidats
es disfressaven de pergamins,
ell, tritllejava els picarols
i hom declamaven paraules
als oratjols, adquirint formes
d'aucells.

Pluges de lletres
tatuarien per tot arreu la
paraula: <panxacontent>

Ha transcorregut el temps
i segueix enrampat,
a les ordres del <presumptuós>.

Se'n surten colomes acolorides
de groc i de blanc
des del seu barret de copa,
a l'espera d'un constant i
repetitiu aplaudiment.

La mancança de tendresa
n'és tan evident, que els actes
desprovists d'afectes,
hi fan sucumbir a qualsevol:
Pluges negres aguaiten
a sobre de tothom.

La vanitat empolainada de
bondat, n'és mal assumpte,
A la fi, hi van aflorar cadascun
dels actes amagadissos.
El monstre s'hi va fer evident.

I en eixa transformació perversa,
els ulls d'orgànica matèria
s'esdevindrien en uns
ulls plastificats, decolorats,
a través dels quals
s'hi contemplaria una existència
de realitats múltiples.








Adela Payá i Prats
              😈