ESSÈNCIES DEL DESAMOR..!

 

ESSÈNCIES DEL
DESAMOR..!



Te hi vas aventurar a
estripar renglerons de
vida;
a retallar paraules
que s'hi agafaven
de les mans;
a contradir el que s'hi
va fer present com
a fidedigne;
a deslluir- ne els colors
verds de la fullaraca
i, els colors porpres de
les adelitades flors.

T'has capficat per
esborrallar els versets
que ens acolorien;
per guillotinar caps
que xiulaven veritats
com a punys;
per insonoritzar melodies
que parlaven d'estimes.

A desgrat de les argúcies
per esquerdar-ho tot,
s'hi amagava un deler
insatisfet;
una rancor confosa, per
no poder entrellaçar
desitjos passatgers,
vinguessin d'on vinguessin.

M'hi vas exposar al
davant del teu públic
com engruna d'un àpat,
per no voler permetre
gresques compartides,
ni disbauxes a la babalà.

A l'amor, jamai
no el vas defendre,
l'empastifaries de moltes
empudeïdes bonyigues.
L'embetunaries de
beuratges verinosos.

Ballarí del desamor,
en fas arreplecs de cossos
de tarquim, però de les
ànimes tot ho ignores,
desconeixes els seus
misteris, els seus influxos.

Del teu fàstic per ancorar- te
al bell mig de l'oceà, n'has restat
immobilitzat de sentiments.
El teu vaixell ha quedat encallat.

Pintes ninots enrojolats
a sobre de les aigües marines,
on les seves fletxes manquen
del seu efecte anihilador.

Hi vas aterrar a sobre de
Gaia, per a eclipsar les
espurnes divines.
Els teus banyetes sempre
t'hi acompanyen.

Dels fingiments n'has recobert
la teva existència,
i, tant has interpretat, que
desconeixes on s'hi oculta
la màgia dels corcells saturnals.

Em vas orlar de pedres
d'esmaragdes, per a després
sostreure-me- les;
Em vas reblir d'il.lusions
per a més endavant, esqueixar
les branques del tronc, que
les recolzaven.

Qualsevulla esperança arran
teu, ha sucumbit de mediocritats.
Les volences rauen despenjades
dels teixos ancians i, un donyet
entossudit, a totes elles les
allibera, una rere l'altra.

Aquest afany teu per regalimar
nicieses, a quina estranya cosa
obeeix, potser vols el títol que
t'acredite de magnanimitat..?

Malgrat cadascuna de les teves
malifetes, en tindré cura de tu
a la distància...Mai no abandono
als qui em produeixen llàstima,
per tot allò que s'han negat a
ells mateixos...!










Adela Payá i Prats
              🧩