UN ORC DE PELLISSA..!

 

Jheronimus Bosch 
(1450-1516) " L'infern"

UN ORC DE PELLISSA..!

Com absentada del món
em venen imatges d'aigua, què
es barregen amb el gotim
arrapat als cristalls.

Pels caminois t'hi vaig
trobar, en un día plujós,
i ja intuïa que tot decauria
en abocar- s'hi l'astre Sol.

El pare en arribar tempestes
ens tancava a la casa de camp
i apagava els llums. Mentre,
bocabadats, els ulls ens refulgien.

Tu, t'hi vas difuminar amb
la presència dels raigs solars,
doncs cap lloc et seria idoni
per a ocultar l'arqueta de les

mentides...Quantes n'hi havien
a dintre d'ella, que mai no t'hi
vas atrevir a netejar- les amb
el líquid beneït.

A la calaixera on guardes poemes
compilats d'algú que et va estimar,
i al qual trairies, ara mateix, en fan
rellucs les esfilagarsades teranyines.

Els oblits i els abandons
s'han conxorxat per a
ignorar actes envilits, on les
estimes s'hi plauen per lluir de fiblons.

Com a viatgera d'aquest planeta
d'ànima magnànima, m'abraço
a la gleva, ...Em diu que totes dues
hem d'omplir- ho tot de més beutat.

Per tant, he de foragitar tot allò
què pugui deslluir el cos de la
Mare Terra i ella, ja ha cercat un
indret on t'hi puguis estar.

N'és un paratge fixat a recer
de la lluna, on bivaquegen espècies
contra natura....Enllà podràs adelitar- te
en exposar les més baixes passions.

Com abstreta del món, defugeixo
a corre- cuita del teu costat,
he decidit estimar- te a la distància,
deixar- nos fer a cadascú el que

delegem i, de tant en tant, recordar- te
com un ésser volàtil i difús.
Ara només vull ornamentar
la vida de les millors aparences,

brodar els paisatges de més arbres
i de més flors, netejar les aigües
de les seves impureses; esclarir
els cels dels seus contaminats,

als oceans retornar- los la seva
lluentor, i si cal, menar- te al teu orc,
on enllà ja aguaita el teu exèrcit
militar, guarnit de pellisses.





Adela Payá i Prats
             🔔