Konstantinos Kavafis
( 1863-1933 )
<CANDELES>
Els dies del futur s’estan al davant nostre com una fila de candeles enceses—
candeletes d’or, càlides i vives.
Els dies que han passat queden enrera,
dolorosa línia de candeles gastades;
les més acostades encara fan fum,
fredes candeles, foses i corbades.
No les vull pas veure; el seu aspecte m’entristeix,
I m’entristeix de recordar la seva llum primera.
Al meu davant, miro les meves candeles enceses.
No em vull pas girar, per no veure, i tremolar,
que de pressa que creix la línia fosca,
que de pressa que augmenten les candeles gastades.
Konstantinos Kavafis
💜
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada