Quan arribi aquest jorn

QUAN ARRIBI AQUEST JORN...

GEORGETTE AGUTTE   ( 1867-1922 ) " Una Dona amb  un ram  de lilàs"                                              ...

diumenge, 30 de maig del 2021

NO HI ETS ...T'HAS DECOLORAT.!

 






NO HI ETS ...T'HAS
DECOLORAT.!




De la blanca neu,
n'han llucat
grumolls de gleva,
ella, de pell emmelada,
ens recorda el nostre
origen al planeta.

Neu, en aigua de cristall,
soldificada,
retornada als rierols i a
la mar,
caputxeta de vitrall
dels terrossos jeperuts.

Com abans d'escaiolar
de blanc les talles,
l'escultor treballa
meticulosament amb
el marronós fang.

Traicions de colors, com
atacs a l'amor,
en voler pinzellar a la Mare
Terra de blanc,
quan ella refulgeix en gran
mesura, de bruns i, de verds.

Flors de carabruna
n'han rebrostat, sobtadament,
entre els flocs nívis,
han dissolt els coàguls
esmorteïts per sobre
de la llacor.

Hi vas marxar per a
disfressar-te de cromacitats
lletoses i, esgrogueïdes,
a ningú no els vas
relatar les teves gestes amb
la nimfa d'ales sorroses.

Dríada dels boscos, que
malgrat haver- te ofert
tantes delicadeses, la vas
jaquir al bell mig dels lliris
tornassolats.

Exclosa, titil.lava
de cor endintre;
ajaguda per sobre de les
copsades dels arbres,
romandria com fruit asprívol.
No satisfet amb les dolenteries,
la negaries com ho va fer
el Pere, perico, per tres cops.

Del llaquim, poncelles porpres
entreobrin els seus pètals;
els gripaus masteguen volves
d'albí, que als seus musells
transformen en xarops.

Aigua incolora, amor traït,
escadusser de coloraines;
escapolons de rocam,
han sepultat al fons del terregam
les corroïdes esculturas,
tallades per les destrals
i els martells.

Quan a Gaia no li ve de gust
alguna cosa,
l'entafora a dintre dels
seus budells; espera l'ocasió
per a vomitejar tot allò que li
pugui destorbar.

Abanderat de les pal.lideses,
hi vas fer el salt a les
querences, quan elles
amb trets colrats,
no s'hi deixarien empal.lidir
pels estris desamorosits.

Continua pel teu senderol
eixalbant el que ressalti
de colors llampants;
ni a mi ni a la MareTerra
ens podràs fer creure el
que no hi és, menys encara
cendrejar- nos de les nostres
policromies.

En ésser albí, t'has esdevingut,
de tanta blancor que has
mendicat, tanmateix hi pensis
que ja hi ets bo, no obstant això,
no n'és així, ...ni de lluny ho seria,
simplement raus: decolorat.





Adela Payá i Prats
              ⚪


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada