EN DIRECCIÓ A L'OCEÀ MARÍ..!

 

EN DIRECCIÓ A
L'OCEÀ MARÍ..!

Passets de peus
descalços,
entre les flors
deambulen.

Xafiguen la gleva
amb petjades
que s'hi afanen
per deixar gravat
el seu nom,
inscrit al cor de Gaia.

Margarides amb
somriures dolços,
als ventíjols regalimen
els seus pètals;
roselles clamoroses,
inciten a maquillar- te
els llavis de roig carmesí.

Les mans acullen pomes
enrogides,
sota l'arbre de la concòrdia.
Els ocells s'hi apropen,
espicassen grumolls
del fruit afrodísiac.
No en tenen de por,
en fan saltirons envers
les arredossades mans.

En acabar d'endrapar-se
cantussegen amb refilets
captivadors.
Vesprada assolellada enmig
de les serralades,
on respirar aire pur n'és un
esperonador per als pulmons,
aqueixats pels morrions.

Mentrestant, tu, hi jugues
al joc de l'oca. De cos
en cos, n'has renunciat
a les estimes;
continues amb eixa dèria
obsessiva de teixir- te
vestits amb pells virolades.

Empremtes a sobre de
l'arbre xamós: cantaire de mots,
què em fa atalaiar la vida des
de les alçàries.
Allà dalt, tot assumeix un
caire de lleugeresa,
uns matisos de brevetat,
on et fan somniar que al
darrere teu, a les escàpules, li
n'estiguessin brollant ales.

Als cels, també n'hi hauràs
de tapissar- los amb les teves
traces d'ànima viatgera.
I tanmateix et delectaries per
tallar els lligams amb el planeta,
en són capaços d'arrencar- te'n
els teus alerons i obligar- te
a viure el que no desitges

De pont en pont i, tiro perquè
m'enduu el corrent del rierol.
Amagada sota les aigües em
confeccionaré escates i cua
per tal de nedar oculta als ulls dels obstinats per desfer- ho tot.

Adela Payá i Prats
             💗