LA MARE NATURA..!

 

LA MARE NATURA..!

Obria anous amb cops
de pedra,
petits cervells de natura
viva;
a la fam callàvem quan la
mare s'endarreria en el
dinar.

A la casa hi érem molts
nens, que solcàvem la
terra amb petites aixades
i rasclets.
El pare a cadascú li n'havia fet
encarregar- se de cuidar
un arbre.

A mi em va tocar el llorer,
que alguns anys li va costar
créixer...

Havíem de remenar
el terreny i alliberar- lo de les
males herbes, nodrir la
gleva amb adob natural, i
de tant en tant, arrosar- la
amb aigua, gota a gota.

Obria atmetlles amb
cops de còdols, com també
arrencava peres i préssecs

de les seves branques;
estiregassava grans de raïm,
m'endrapava de <figues coll
de dama>

Àdhuc hi eren els caquiers,
els codonyers, el til.ler
i, dues palmeres, ...més un
gran exèrcit de pins i alguns
avets..Com no, els dos
cerolers i un caramull
de flors.

Vivía aleshores al Paradís,
mentre ara, m'estic a dintre
d'un rusc de formigó,
absentada dels arbres estimats,
amb una pena immensa.

Sacs i més sacs de pomes
arreplegàvem,
el pare les manava guardar
en llocs adequats i durant
molt de temps les menjàvem
a poc a poc, mentre la mare
ens feia mermelada i compota.

Aquell món viscut amb
nostàlgia ja no hi és.
Els pares han marxat, la casa
al camp, ha canviat de semblant,
i ja he perdut enllà el poder
d'arraulir- me'n als seus braços.

Malgrat l'enyor, en aqueix
temps, la mare Natura  em va
salvar moltes vegades, dels
actes maldestres d'uns éssers
capficats en destrossar la
mateixa vida.

Els lligams al meu trosset
de terregam, encara hi són
latents,
agafada de les mans
dels arbres, em mantinc
alenant els colors que em
varen acompanyar durant
un període de temps.

La Natura sempre em va
defendre, on arrecerada al
seu cos, ressuscitava de les
possibles morts que
m'aguaitaven....Ella, la meva
autèntica mare, la meva
protectora. Gràcies




Adela Payá i Prats
              🌳