MÀRIUS TORRES
(1910-1942)
<En el silenci obscur…>
“La musique souvent me prend comme une mer!”
Baudelaire
En el silenci obscur d'unes parpelles closes que tanca l'Univers en el meu esperit, la música s'enlaira. -Talment, en l'alta nit, puja fins als estels el perfum de les roses.-
Ella, divina música!, en el meu cor petit fa cabre l'infinit, trencades les rescloses, i se m'emporta lluny dels Nombres i les Coses, més enllà del desig, quasi fins a l'oblit.
Com les algues que avancen en el pit de les ones entre el bleix de les aigües rítmiques i pregones,
jo vaig música endins, voluptuosament.
I mentre el món es perd, adormit a la platja, jo somnio -perdut en l'estreta salvatge dels llavis de l'escuma i dels braços del vent.
Màrius Torres
Pintura: Marc Chagall
(1887-1985)
💙
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada