TRAICIÓ DE LES ESTIMES..!
Un cop de porta
entre esclafits de cristalls a
les estimes colpeja.
La ràbia, mestressa del
llogarret, n'ha espetegat
al fons d'un cor hostil.
Amor de vitralls,
dissolt en grànuls de sauló,
tots alhora, esberlats.
A vora de mar, les petjades
de tothom els han esbombat.
Globus de mots enlairats
arrossegats pels
tifons de la rancor,
paraules esmicolades
en engrunes de buidor.
Els firmaments es rebleixen
pels esgarips de la por,
pluges de claus a sobre
dels éssers vius, esquitxen
ruixats de malenconies.
De les tendreses, no han
explosionat rellucs
d'amanyacs.
Els cossos insensibles
a les dagues tendrívoles,
s'obsessionen per fer- ne
col.leccions de figurins
de tarquim.
Coltells esmolats
dessagnen despietadament
sentiments aprofundits.
Es traeixen les querences,
tresqueres reblertes
d'un munt de pellofes, on
els seus autors sargeixen
embolcalls de podridures.
Camins de desfetes i
d'escorrialles, a sobre dels
quals, els abusadors
en volen treure benefici
de tot allò que els hi sembli
força aprofitable.
Éssers carronyaires que
en cap moment delejaren
per exalçar les estimes,
què com les moscardes,
s'hi afanarien per endrapar-se'n
de les escombraries.
Libar el nèctar de les flors
no n'estava dissenyat per
als seus musells.
Adela Payá i Prats
🌼
entre esclafits de cristalls a
les estimes colpeja.
La ràbia, mestressa del
llogarret, n'ha espetegat
al fons d'un cor hostil.
Amor de vitralls,
dissolt en grànuls de sauló,
tots alhora, esberlats.
A vora de mar, les petjades
de tothom els han esbombat.
Globus de mots enlairats
arrossegats pels
tifons de la rancor,
paraules esmicolades
en engrunes de buidor.
Els firmaments es rebleixen
pels esgarips de la por,
pluges de claus a sobre
dels éssers vius, esquitxen
ruixats de malenconies.
De les tendreses, no han
explosionat rellucs
d'amanyacs.
Els cossos insensibles
a les dagues tendrívoles,
s'obsessionen per fer- ne
col.leccions de figurins
de tarquim.
Coltells esmolats
dessagnen despietadament
sentiments aprofundits.
Es traeixen les querences,
tresqueres reblertes
d'un munt de pellofes, on
els seus autors sargeixen
embolcalls de podridures.
Camins de desfetes i
d'escorrialles, a sobre dels
quals, els abusadors
en volen treure benefici
de tot allò que els hi sembli
força aprofitable.
Éssers carronyaires que
en cap moment delejaren
per exalçar les estimes,
què com les moscardes,
s'hi afanarien per endrapar-se'n
de les escombraries.
Libar el nèctar de les flors
no n'estava dissenyat per
als seus musells.
Adela Payá i Prats
🌼
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada