Quan arribi aquest jorn

QUAN ARRIBI AQUEST JORN...

GEORGETTE AGUTTE   ( 1867-1922 ) " Una Dona amb  un ram  de lilàs"                                              ...

divendres, 7 de maig del 2021

TOT EL QUE RAU ADORMIT..!


 







TOT EL QUE RAU ADORMIT..!







Hi som en aparença física
el què creiem que hi som;
el que veritablement desconeixem
i hem de descobrir-ho en trossets
de vides concatenades.

Aterrem en aquest món
curulls d'energía;
en partir d'ací,
restem talment com
ninots desproveïts
de memòria i de vitalitat.

Al llarg dels anys, anem
descarregant la nostra
bateria.
Sofrim tota mena d'atacs,
d'humiliacions,
de desprecis;
alguns s'hi capfiquen per
desharmonitzar la mateixa
existència,
el mateix sentit de la vida.

El primer en ser assaltat
n'és el respecte,
cap ni un ésser a la creació
n'hauria de consentir això.

Hi som éssers divins,..!

Quan s'atrevirem a eixorivir
les nostres espurnes
excepcionals;
quan direm <no> a tot allò
que atempti contra la nostra
dignitat....?

Com deia el meu enemic:
" Som el que hem perdut"
però també hi som el què
hem defès,
el què hem ressaltat sense
que ningú ens ho arravatés,
a més a més, d'arrecerar més
experiències.

Hi som més del què ens pensem,
amaguem dons meravellosos
que hem d'aprendre com
desvetllar- los dels seus somniegs.

Hem passat la vida sota el
mandat d'uns ignorants, amb
l'ordre de fer- nos sentir com
uns desgraciats, per tal d'inhibir
les nostres capacitats divines.

És hora de fer lluir els nostres
espurneigs, de donar llum
al nostre planeta, d'emprar
el què sigui en benefici de
tothom; de tirar enrere el què
amenaci en escurçar la nostra
continuïtat a sobre de Gaia.

Estimat enemic, tot ho tenim
encara per guanyar...Allunyat
dels teus barrufets i extreu de
dintre teu, els teus llampurneigs que a hores d'ara, romanen resclosits.

No ho oblidis: Hi som els qui
tenim la clau per a obrir-hi totes
les comportes al planeta i,
activar cadascun dels seus
secrets ocults.

Només hem de seguir desxifrant
el que en altres llocs de l'espai
temps, ja coneixíem...
No et quedis amb la pèrdua, sí
amb tot el què tenim a punt de
ser- hi exposat al davant de tots,
com una veritat ineludible.

Projectem al Cosmos els
excel.lits destins per a la Mare
Terra;
rebutgem <slogans> de destrucció;
creem el millor per a qualsevol.
Les nostres línies de la vida
en tindran molt a veure amb
el que irradíem.

Estimat enemic, hi som els
qui hem de guanyar;
els qui hem d'inaugurar miracles
en pro de la humanitat.
Hi som humans i divins, alhora,
una barreja magistral.

Hem viscut durant moltes
vides, enganyats, crivellats,
denostats.
Ja és l'hora de recuperar la
nostra essència perduda
durant tants i tants segles.

Centra't amb la profunditat
de les coses, no nedis a sobre
d'aigües embassades.
Capbussa't al fons dels oceans
i investiga, treu les teves
pròpies conclusions i no
escoltis més als teus diantres.






Adela Payá i Prats
             💚








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada