Quan arribi aquest jorn

QUAN ARRIBI AQUEST JORN...

GEORGETTE AGUTTE   ( 1867-1922 ) " Una Dona amb  un ram  de lilàs"                                              ...

dijous, 30 de juny del 2022

LLAVORETES DE FLORS


 



NO SÉ DE QUI ÉS, PERÒ COM M'HA AGRADAT TANT HO PUBLICO. M'HE ATREVIT A POSAR- LI UN TíTOL:

" LLAVORETES DE FLORS "




<PARA LA GENTE QUE LEE>



Un hombre que subía cada día al autobús para ir al trabajo. Una parada después, una anciana subía al autobús y se sentaba al lado de la ventana

La anciana abría una bolsa y durante todo el trayecto, iba tirando algo por la ventana, siempre hacía lo mismo y un día, intrigado, el hombre le preguntó que era lo que tiraba por la ventana.

- ¡Son semillas! - le dijo la anciana .
- ¿Semillas? ¿Semillas de qué?
- De flores es que miro afuera y está todo tan vacío...Me gustaría poder viajar viendo flores durante todo el camino. ¿Verdad que sería bonito?

Pero las semillas caen encima del asfalto, las aplastan los coches, se las comen los pájaros... ¿Cree que sus semillas germinarán al lado del camino?

Seguro que sí. Aunque algunas se pierdan, alguna acabará en la cuneta y, con el tiempo, brotará.
Pero...tardarán en crecer, necesitan agua ...
Yo hago lo que puedo hacer. ¡Ya vendrán los días de lluvia!

La anciana siguió con su trabajo ... Y el hombre bajó del autobús para ir a trabajar, pensando que la anciana había perdido un poco la cabeza .

Unos meses después... Yendo al trabajo, el hombre, al mirar por la ventana vió todo el camino lleno de flores...
¡Todo lo que veía era un colorido y florido paisaje!

Se acordó de la anciana, pero hacía días que no la había visto. Preguntó al conductor : ¿La anciana de las semillas?
Pues, ya hace un mes que murió.

El hombre volvió a su asiento y siguió mirando el paisaje.
«Las flores han brotado, se dijo, pero ¿de que le ha servido su trabajo? No ha podido ver su obra».

De repente, oyó la risa de un niño pequeño. Una niña señalaba entusiasmada las flores... ¡Mira, padre! ¡Mira cuantas flores!
¿Verdad que no hace falta explicar mucho el sentido de esta historía?

La anciana de nuestra historia había hecho su trabajo, y dejo su herencia a todos los que la pudieran recibir, a todos los que pudieran contemplarla y ser más felices.

Dicen que aquel hombre, desde aquel día, hace el viaje de casa al trabajo con una bolsa de semillas que và arrojando por la ventanilla

Moraleja :
No dejes de sembrar cosas buenas...
Alguien siempre recogerá tu siembra..



AUTOR: ??

   

🍀🌻🌷

UN LLARG RECORREGUT


 



UN LLARG RECORREGUT




Alguns moments a la
vida, els hagués volgut
congelar,
deixar-los parpellejar
de seguit,
o ben bé, haver- los
gravat en cintes
de vídeo, ...per això
ara prego per no
perdre la memòria.


Haguessin segut instants
ben bonics i emplenats
de vitalitat.
I me'ls projectaria a sobre
de la pantalla, una i altra
vegada, per no oblidar- los
mai.


No afegiria la continuació
de molts records,
perquè no s'entén que d'una
abraçada amorosida
a curt termini,
esclafeixi un esplet de
coets borratxos.


No, no...Només em quedo
amb la remembrança del
que hi va ser bell i emocionant.
El rest, la borumballa, la llanço
a les escombraries.


Encara que m'hagués agradat
que qualsevol fet viscut, hagués
segut extraordinari,
he d'admetre que també s'hi
va fer present:
la gaubança juntament amb la
malenconia, com
una barrejada de sonoritats
greus i agudes al mateix temps;
un cant espiritual i un esclat
grinyolat, arrapant-se,
una clatellada i, una moixaineta jugant a
veure qui guanyava.


Les contradiccions han estat
molt presents a la meva vida.
N'eren garlandes enredant-se,
on mai podies distinguir-ne
els seus colors replegats.


Les estones amargues les
esbocinaria del film fotogràfic,
o les passaria per alt,
n'és cert que el final de
la pel.lícula fotogràfica,
restaria una mica escurçat.


Ara estic rient-me massa i tot
del dia de noces, abillada de
blau elèctric i, ell, de color ocre,
on el capellà ens va mig maleir
amb el seu sermó religiós,
dient- nos que havíem construït
la casa per la teulada i no pas
pels fonaments.


O aquell altre recull, on amb
prou feines sobrevivíem i ens
vam li.lusionar en donar llum
a la nostra segona filleta, on
cap ni un, no ens varen felicitar.


Però el tresor més gran hi
va ocórrer en un temps excels,
on tot n'era un esbós de
la més aguerrida felicitat.
Somiaven en estrelles de
colors, en cavallets de mar,
i, en flors eternívoles.


De la teva malaltia,
estimat meu, i de la teva mort,
en faré retallades,
hi vull pensar que tu mateix
decidires emprovar-te les
teves ales daurades, a la
recerca del més savi
coneixement.


Últimament, hi faig difusions
de la meva existència a sovint,
potser, ataüllo el futur com un
reguitzell de llençols blancs a
sobre meu.
Una ombra nívia recorrent l'Univers
i demanant com confluir amb les
Energies de la Creació.


Cercar a cadascun dels meus
familiars, arrosats pel Cosmos,
i implorar no sentir-me tan sola
com ho estat a la Terra, encara
que aquest preciós planeta
tostemps me n'ha guardat un
escambell a les seves esplugues.


He segut molt feliç i molt
gamarussa, he viscut voleteigs
d'immensitats vertiginoses i,
he dubtat en gàbies de ferralla,
he plorat les llàgrimes de tothom
i, he esclafit de moltes riallades.


Ara li vull posar un <the end>
a la meva cinematografia que
tindrà lloc quan, tu, apreciat
company d'altres vides,
t'atreveixis a reaparèixer a les
darreres preses de la meva
història cinematogràfica.







Adela Payá i Prats
 🌏
 

          




Pintura: Edward Munch




ELS MEUS PENSAMENTS



 

            <Pensaments de Buddha>




ELS MEUS PENSAMENTS



N'és cert, estem vivint temps molt durs;
adonant- nos-en de moltes morts.
Ancorats en una lluita entre la llum i la foscor, que potser trigarà el seu temps.


N'hauríem de projectar- nos com raigs llumeners que tot ho guareixen,
acostumar- nos a cocrear les millors meravellas i convertir- nos en Mags.


Hem de col.ligar- nos amb la nostra Mare Terra, i tots alhora, inaugurar una nova existència al planeta, hem de transformar- nos en éssers Màgics.




Adela Payá i Prats
🌷



dimecres, 29 de juny del 2022

RAFAEL ALBERTI





 




RAFAEL ALBERTI
    (1902-1999)



<LO QUE DEJÉ POR TI>


"Dejé por ti mis bosques, mi perdida
arboleda, mis perros desvelados,
mis capitales años desterrados
hasta casi el invierno de la vida.

Dejé un temblor, dejé una sacudida,
un resplandor de fuegos no apagados, dejé mi sombra en los desesperados ojos sangrantes de la despedida.

Dejé palomas tristes junto a un río,
caballos sobre el sol de las arenas,
dejé de oler la mar, dejé de verte.

Dejé por ti todo lo que era mío.
Dame tú, Roma, a cambio de mis penas, tanto como dejé para tenerte".



Rafael Alberti
     


                       💎💎💎



< EL QUE VAIG DEIXAR PER TU>



Vaig deixar per tu els boscos, la meva perduda arbreda, els meus gossos desvetllats, els meus imperiosos anys exiliats fins gairebé l'hivern de la vida.

Vaig deixar una tremolor, vaig deixar una batzegada, una resplendor de focs no apagats, desistí de la meva obaga en els desesperats ulls ensangonats del comiat.

Desatenguí colomes tristas a vora d'un riu, corcells a sobre del sòl de les arenes, vaig deixar de flairar la mar, vaig deixar de veure't.

M'absentí per tu de tot allò que n'era meu. Dóna'm tu, Roma, a canvi de les meves penes, tant com abjurí per tal de tenir-te.




Rafael Alberti
           💜


Pintures:
                 1.- Santiago Rusinyol
                 2.- Ramón Casas
                 3.- Jonathan Eastman Johnson


dimarts, 28 de juny del 2022

CANÇONETA


 


                                       💜🧡

XAFARDERIES D'UN SANTET..!



 




XAFARDERIES D'UN
SANTET..!




El cel ja ha encès
els seus fanals,
avui, cadascun d'ells,
lluïen de tots els colors,
enllumenaven les
estances celestials.

A la Terra, l'han
guarnida de moltes
cromacitats,
barrejant-la amb
les roges brimarades
de les foguerades.

Al dessota d'una llum
de tarongina,
he vagarejat en el transcurs
d'una mar mig
endormiscada;
amb els dofins he ballat
i, al damunt de les orques
he cavalcat.

Un desig d'anyil al santet
Joanet, li he demanat.
Els dits d'anells s'han
emplenat, i des de l'empiri
plovisquegen collarets
de mareperles.

L'home d'aigua,
des d'un núvol
se n'ha fet present,
amb totes les dones ha
giravoltat, al so de les
batucades.

En arribar a frec d'ell,
a l'almosta de les mans
ha depositat fragments
brillants d'estellicons,
i un cant espiritiual
ha ressonat a l'entorn del
meu cos.

Àngelets de foc, s'han
enlairat, precipitats per
posar en acció el deler
de molts humans.
En retornar han omplit
sàrries d'un caramull
de diablots.

Des d'aleshores, al planeta
es respira pau i tranquil.litat.

Ja no fumiguen els cels;
les antenes les han
tombades;
les vacunes han segut
derogades;
els governants, juntament
amb els jutges, periodistes,
i sanitaris, han segut traslladats
a uns altres espais de
dimensions més denses.

Ara ja s'hi pot viure a la
Terra, els nens ja mai més
seran segrestats,
ni desapareguts, ni abusats.

Han eixit a la llum tots els
descobriments amagats,
les malalties comencen
a dissipar- se'n i, el sofriment
a poc a poc, va perdent
el seu poder implantat.

Les energies de la Creació
als éssers humans del
planeta Terra,
de mica en mica,
aniran rescabalant- los
de tot el que els ha segut
usurpat.

En Sant Joanet
m'ho ha xerrat a cau d'orella,
dels seus llavis se'n sortien
estrelles de mar.







Adela Payá  i Prats
👂




PROVERBI INDI






 



<PROVERBIO INDIO>



" El hombre dice que el tiempo pasa; 

el tiempo dice que el hombre pasa." 


                      

                           ⭐⭐⭐



<PROVERBI INDI>



" L'home diu que el temps passa; 

el temps diu que l'home passa." 


                       

                          🌷🌷🌷



" Jo dic: que el temps és pura 

invenció:

l'home és etern i a la Terra 

recreem un espai de temps 

simulat, per a experimentar 

el que precisem. "  





Adela P. Prats

           😘


dilluns, 27 de juny del 2022

JOANA RASPALL





 



JOANA RASPALL

   (1913-2013)




<SI EL MÓN FOS>





Si el món fos...

Si el món fos escrit en llapis,

podria esborrar la lletra

que vol ferir;

podria esborrar mentides

que no cal dir; 

n'esborraria l'enveja

que porta mals. 


N'esborraria grandeses

de mèrit fals... 


Però és escrit amb tinta

de mal color:

del dolor brut de la guerra

i del dolor 


Qui voldrà escriure un nou món

més just i net? 


Potser que tu i jo provéssim,

ben valents, lletra per lletra,

des del nostre raconet...





Joana Raspall



Pintures: 1.- Karla Gerard

                 2.- Dee Nickerson

                 3.-Debbie Criswell


                                      💜

GAMBALATXO


 



GAMBALATXO



Hi vas venir en un
temps de caos familiar.
T'hi vas fer present durant
un període, ....per tal
de rompre l'establert.

A l'amor com joguina
universal, la vas emprar
per assolir els teus
objectius de supervivència,
per a ocultar el cuc de la por.

Parlaves de les querences
paraules tendrívoles,
que com pluja diamantina
tot ho omplia de miralls
distorsionats.

L'amor semblava ser- hi,
però no ho era, en una atmosfera
carregada de feixuga
densitat...N'hi havia els
costums i l'acomodament.

Una existència que pensant- s'hi
envoltada d'estimes,
només n'era un pla d'acoblament,
un llibre d'anotacions de com
prosseguir pels caminois.

Hi vas arribar amb mots
de pedruscalls, fent l'harca
per tot arreu,
fins que un jorn, les assuaujades
paraules s'hi van fer de pedra.

L'amor, mai no s'hi va fer palès
encara que romania disfressat
de candidesa, a la fi, s'hi va
arrencar les seves vestimentes
de bonhomia i al monstre

ens el vas presentar amb sorna
i menyspreu, amb desdeny i
malastrugança...Un mal ús
de les volences pot encongir-ne
el cor fins a la seva dissolució. 







Adela Payá i Prats
🌵


Pintura: Gustav Klimt

dimecres, 22 de juny del 2022

CORRIOLS


 




CORRIOLS



He trobat viarons
a dintre dels quals
he hagut de girar cua,
perquè no conduïen
enlloc.

Cartells mig esborronats,
t'explicaven que n'hi
havia una gran solsida.

He xafigat amb peus
descalços, arenes
movedisses,
que de no haver segut
advertida pels corbs,
hagués caigut al fons
d'elles.

Però el que desconeixia
de les querences,
és que n'hi ha alguns que
utilitzen l'amor
com excusa per a uns
altres projectes,  
no pas per a estimar de
tot cor.

Són viaranys sens cap
senyal, que no avisin
de res i, a més a més, es
presenten orlats de bells
colors i de fragàncies
exquisides, per a més
endavant encobrir-se'n
de grisor i de fetor.

Les artèries i les venes
s'han omplides de
desassossec,
la sang saltironeja força
eixelebrada,
el cos trontolla,
i, els ulls llagrimegen.

N'hi ha una mena d'enyor
pel que se li ha negat a
la nostra Mare Terra,
un esgarriament per la
crudesa entre els animals,
en eixe menjar- se'n els
uns als altres.

Potser aquest món n'és
errat, ple de bogeries,
els humans també ho
estem d'enganyats.

Andaregem per
caminois encallats.
N'hauríem de cercar unes
altres maneres de
nodrir- nos- en.

Les nostres energies hi
són molt denses,
massa i tot;
hem d'agilitzar- les,
fer- les més assuaujades,
avançar sens fer ús de
la depredació.

Tenim tant per aprendre,
fins i tot, de les estimes
ignorem la seva essència,
el seu orígen.

Tal vegada hem aparegut
a sobre d'aquest planeta
per a fer- nos conscients
del que no volem,
del que ens neguiteja i
voldríem canviar. 
Ens queda tant i tant per
a instruir- nos- en.

Ara mateix, vagarejo al
dessota de les arbredes,
i em sento bé en flairar
la sentor dels pins,
on en escoltar el refilet
dels ocells em calmo,
i, avui només em
delecto per estar- me
en pau i en equilibri.

Des de l'harmonia he de
començar la meva evolució,
la meva mudança,
la qual cosa trigarà moltes
vides, i encara que no
m'abelleix tornar a néixer,
vés a saber si l'assoliment
de la saviesa, exigirà de més
naixences...?




Adela Payá i Prats
🌷




Pintura: PAUL CEZANNE