Miquel Martí i Pol.

 

Miquel Martí i Pol. 

(1929-2003)

Suite de Parlavà (1991).

<DIGUEM  QUE ME N'ANAVA, PERÒ TORNO> 

Diguem que me n’anava, però torno.Deixava massa coses a mig feri això no és decent ni correcte. La gent-la majoria de la gent, almenys no m’hauria trobat pas a faltar, com a màxim m’hauria dedicat un record imprecís enmig del gran tràfec de viure. Però, ¿i jo? 

¿Què hauria fet de mi, d’aquest home amb qui fa més de seixanta anys que convisc? Cada vespre, en rentar-me la boca, la vergonya m’hauria fet envermellir de ràbia i fins i tot potser d’enveja. 

Ara no em sentiré pas satisfet (com sempre, per dir-ho clar), però estic ben segur de poder mirar sense cap angúnia l’home de fusta del mirall i, junts, potser descobrirem que els imprecisos contorns del món en què vivim, absurd, pedant i fins grotesc, són, tanmateix, les úniques profundes referències per conèixer i comprendre, i és amb elles que estimem i creixem, sense sentir-nos desmesurats o buits. Ho repeteixo:

diguem que me n’anava, però em quedo.

Miquel Martí i Pol

              🧡

Pintures: John Atkinson Grimshaw