QUAN L'AMOR ARRIBA
DISFRESSAT...
De quantes maneres
n'he segut exclosa,
m'ha ensenya't a
acomiadar- me'n, potser,
a destemps o tal vegada
encertadament, dels
qui s'exerciten amb
el desamor.
D'on no et volen, has
de marxar, doncs qui
ansieja cada jorn
abillar- se'n
amb tantes i tantes
panòplies diferents,
per tal de combatre
paraules,
mirades i,
modals
força interpretats.
De tantes formes no
comprensibles,
se m'ha deslliurat d'on
em delectava per ser- hi,
que automàticament,
hi sóc jo, la que sempre
es gira d'esquenes.
Esparverament al rebuig
o no combregar
amb conceptes
que puguin esclavitzar-me.
He escollit la solitud
abans de rebre miquetes
d'amorositats pactades.
A hores d'ara, l'amor,
n'és subjecte a haver de
continuar guions escrits,
a l'antull d'uns altres,
mai obeeix a la lliure
expressió de l'ànima.
Arrapar- se amb voracitat
de l'amor pot fer- te addicta
a allò del qual, un,
en tregui profit,
per tant, s'ha de saber triar
amb saviesa qui pugui
ser- hi el teu preuat.
No tothom està disposat
per a esbargir- se'n amb
jocs inintel·ligibles.
De vegades l'amor s'hi fa
insofrible.
Poden convergir rufagades
d'estimes candents, per a
donar- ne pas a gelabrades
inexplicables.
Adela Payá i Prats
🥶
Escultura: Carlos Aguilar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada