MÓN AQUÀTIC
Des de l'oceà, a la
Terra he retornat.
Una onada immensa
a vora de mar
m'ha deixat ajaçada
Del líquid blau hi sóc
hostessa,
els meus cabells de
corall vermelló
a l'astre Sol s'hi delecten
per imitar- lo.
El meu cos d'esclovelles
calcàries, titil.la en
sortir-se de les aigües
i xafiga l'aterrossada
arena esgrogueïda.
Als meus germans d'opalí
he abandonat,
aleshores he de descobrir
quina cosa he d'assumir-hi
en un lloc pinzellat de verds
i de bruns.
Andarejo a pleret, acostumada
a nedar enmig del pèlag.
Les aletes he hagut d'amagar-les
i, les escates han caigut
per art de màgia.
Ignorava aquest viatge tan
vertiginós,
però he recordat que vinc
del blau, que el meu medi
d'origen n'és l'aquàtic,
que després d'un temps en
aquest planeta, potser hi
aniré a parar als regnes
d'atzurita.
Començo a escoltar les
solfejades de les sirenes
i el rugit dels tritons.
Em fan senyals per a
que sigui conscient dels
càntics de tornada a casa.
Però abans he d'acomplir
els meus deures
amb Gaia...Ella, em parla
i m'esmenta que arran
d'altres humans,
hem d'ajudar- la a muntar
d' esglaó.
I ací m'estic com humana
ploricona, assaborint les
salades llàgrimes què em
recorden d'on vinc i a on
he d'anar- hi el dia del meu
darrer badall.
Anys ens esperen de lluita
continuada,
de tombar-ho tot, i fer què els
éssers humans,
recorden la seva essència
divina,
el seu poder ignorat,
i tot allò que els destructors
de vides, els han fet creure i
que no és veritat.
Mentrimentres, sento l'enyor
de les apelfades aigües
marines,
el joc místic de surar enmig
del món aquós,
la vibració dels sons endolcits i,
sobretot la creació dels llaços
ancestrals amb els meus
germans.
Hi sóc a la Terra, però la
meva nissaga n'és blava,
venim dels fluids cristal.lins,
i tornassolats.
En somnis, aquesta nit,
em traslladaven a sobre d'una
ona gegantina.
Al damunt del seu crestall
escumós, ataüllava la
misteriosa gleva.
Volien assenyalar- me quines
són les meves arrels.
Adela Payá i Prats
🌊
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada