A LA NOSTRA
RECERCA...!
Un home bell,
un esperit noble.
Els seus braços
s'estiregassen,
fent- me
de balconades
als cimalls
de les muntanyes,
on poder delectar-me'n
dels paisatges.
El seu esguard, un
senderol còsmic, on
aconsegueixo
besllumar- me'n
amb la presència
dels estels refulgint.
A sobre del seu tors
m'arrauleixo;
ell, em fa
de coixí esponjós,
mentre les seves mans
de dits allargassats,
acaronen dolçament
els meus pòmuls.
Un home bell,
un esperit noble.
Les seves cames,
dues columnes gregues,
arrelades al sòl,
deixant empremtes
arquitectòniques
de la seva presència
al planeta Terra.
Els seus llavis,
esplugues de pintures
rupestres, on enllà,
cavalco salvatgement
al damunt dels lloms
dels búfals i, dels mamuts,
ambdós, pinzellats
de colors vermellons.
Un home bell,
un esperit noble.
Ens estimem...!
Ara, només
hem d'aprendre a
retrobar-nos-en de nou.
Seguim el reverber de les
nostres veus, al bell mig
dels oratjols, entre una
munió de clamadisses.
Adela Payá i Prats
💚
Imatge: El David de Miguel Ángel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada