VICENTE HUIDROBO
(1893-1948)
<ÉREM ELS ESCOLLITS DEL SOL>
Érem els escollits del Sol
I no ens vam adonar
Vam ser triats pel més altívol estel
I no vam saber respondre al seu regal
Angoixa d'impotència
L'aigua ens estimava
La Terra ens estimava
Les selves eren nostres
L'èxtasi n'era el nostre propi espai
El teu esguard n'era l'univers cara a cara
La teva beutat n'era el so del clarejar
La primavera volguda per l'arborada
Ara hi som una tristesa encomanadissa
Una mort abans del temps
L'ànima que no sap en quin lloc s'hi troba
L'hivern en els ossos sens cap llampec
I tot això perquè no vas saber el què és l'eternitat
Ni vas comprendre l'ànima de la meva ànima en el seu vaixell de tenebres
En el seu tron d'àliga ferida d'infinit.
Vicente Huidrobo
💎💎💎
<ÉRAMOS LOS ELEGIDOS DEL SOL>
Éramos los elegidos del sol
Y no nos dimos cuenta
Fuimos los elegidos de la más alta estrella
Y no supimos responder a su regalo
Angustia de impotencia
El agua nos amaba
La tierra nos amaba
Las selvas eran nuestras
El éxtasis era nuestro espacio propio
Tu mirada era el universo frente a frente
Tu belleza era el sonido del amanecer
La primavera amada por los árboles
Ahora somos una tristeza contagiosa
Una muerte antes de tiempo
El alma que no sabe en qué sitio se encuentra
El invierno en los huesos sin un relámpago
Y todo esto porque tú no supiste lo que es la eternidad
Ni comprendiste el alma de mi alma en su barco de tinieblas
En su trono de águila herida de infinito
Vicente Huidrobo
Pintures:
1.- Paul Gauguin
2. - Vincent Van Gogh
🌞
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada