XAFARDERIES D'UN
SANTET..!
El cel ja ha encès
els seus fanals,
avui, cadascun d'ells,
lluïen de tots els colors,
enllumenaven les
estances celestials.
A la Terra, l'han
guarnida de moltes
cromacitats,
barrejant-la amb
les roges brimarades
de les foguerades.
Al dessota d'una llum
de tarongina,
he vagarejat en el transcurs
d'una mar mig
endormiscada;
amb els dofins he ballat
i, al damunt de les orques
he cavalcat.
Un desig d'anyil al santet
Joanet, li he demanat.
Els dits d'anells s'han
emplenat, i des de l'empiri
plovisquegen collarets
de mareperles.
L'home d'aigua,
des d'un núvol
se n'ha fet present,
amb totes les dones ha
giravoltat, al so de les
batucades.
En arribar a frec d'ell,
a l'almosta de les mans
ha depositat fragments
brillants d'estellicons,
i un cant espiritiual
ha ressonat a l'entorn del
meu cos.
Àngelets de foc, s'han
enlairat, precipitats per
posar en acció el deler
de molts humans.
En retornar han omplit
sàrries d'un caramull
de diablots.
Des d'aleshores, al planeta
es respira pau i tranquil.litat.
Ja no fumiguen els cels;
les antenes les han
tombades;
les vacunes han segut
derogades;
els governants, juntament
amb els jutges, periodistes,
i sanitaris, han segut traslladats
a uns altres espais de
dimensions més denses.
Ara ja s'hi pot viure a la
Terra, els nens ja mai més
seran segrestats,
ni desapareguts, ni abusats.
Han eixit a la llum tots els
descobriments amagats,
les malalties comencen
a dissipar- se'n i, el sofriment
a poc a poc, va perdent
el seu poder implantat.
Les energies de la Creació
als éssers humans del
planeta Terra,
de mica en mica,
aniran rescabalant- los
de tot el que els ha segut
usurpat.
En Sant Joanet
m'ho ha xerrat a cau d'orella,
dels seus llavis se'n sortien
estrelles de mar.
Adela Payá i Prats
👂
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada