MILLOR ET DEIXO DORMIR.

 

MILLOR ET DEIXO
DORMIR.

En veure't, el cor
em farà cops de seguit,
el seu palpitar el
sentiré a la gola
i al pit,
les mans tremolaran
fins al punt de llançar
a terra el que duc.

Algunes llàgrimes
humitejaran els meus
ulls i, et faré un somriure
de flor de gira- sol.
Tu, el meu Sol arravatador.

La nit en comptes de
lluna sortillera, en farà
explosió d'un estel amb
forma de flor d'amarant.
I ballarem sota les llums
enrogides dels destells
de les poncelles.

En ataüllar- nos de front
i cara a cara, recordarem
tot allò que hi vam tancar
al cofret dels oblits.

La clau des dels teus llavis
rebrostarà i obrirà el que
durant tant de temps
hi va raure ben clos.

A poc a poc, anirem
donant- los vida a eixos
moments viscuts al
passat  i, aleshores,
un bri de trèmula esperança
llucarà de dintre nostre.

Un amor trontolladís,
a les ventúries desplaçarà,
cercarà el seu indret
màgic i apartat
de les penúries,
recordarem com ens
vam estimar en unes
altres recreacions de vida. 

Quan vulguis fer- te
present, el vel negre que
et recobreix
davallarà de sobte i,
et faràs conscient de tot
allò que obcecadament
hi vas enterbolir.

En veure't, no m'ho podré
creure i hauré de palpar- te
per adonar- me'n de que
ets real i no pas una
al.lucinació,
tampoc em sortiran les
paraules, perquè quan n'hi ha
tant per dir, una s'enreda i
no sap per on estiregassar
el primer fil de la sedalina.

També pot succeir el contrari:
que no ens parlem o que
facis el despistat, o el pitjor
de tot, que giris cua.

Llavors, vindran les borrufades
on un pom de flors de gesmil
inundarà les meves galtes.

Hauré après que no em va
servir de res, eixorivir- te
de l'estança on descansaves
plàcidament,
que potser hi vaig cometre
l'error de desvetllar- te dels
teus somniegs.




Adela Payá i Prats
             ⭐