UN LLARG RECORREGUT
Alguns moments a la
vida, els hagués volgut
congelar,
deixar-los parpellejar
de seguit,
o ben bé, haver- los
gravat en cintes
de vídeo, ...per això
ara prego per no
perdre la memòria.
Haguessin segut instants
ben bonics i emplenats
de vitalitat.
I me'ls projectaria a sobre
de la pantalla, una i altra
vegada, per no oblidar- los
mai.
No afegiria la continuació
de molts records,
perquè no s'entén que d'una
abraçada amorosida
a curt termini,
esclafeixi un esplet de
coets borratxos.
No, no...Només em quedo
amb la remembrança del
que hi va ser bell i emocionant.
El rest, la borumballa, la llanço
a les escombraries.
Encara que m'hagués agradat
que qualsevol fet viscut, hagués
segut extraordinari,
he d'admetre que també s'hi
va fer present:
la gaubança juntament amb la
malenconia, com
una barrejada de sonoritats
greus i agudes al mateix temps;
un cant espiritual i un esclat
grinyolat, arrapant-se,
una clatellada i, una moixaineta jugant a
veure qui guanyava.
Les contradiccions han estat
molt presents a la meva vida.
N'eren garlandes enredant-se,
on mai podies distinguir-ne
els seus colors replegats.
Les estones amargues les
esbocinaria del film fotogràfic,
o les passaria per alt,
n'és cert que el final de
la pel.lícula fotogràfica,
restaria una mica escurçat.
Ara estic rient-me massa i tot
del dia de noces, abillada de
blau elèctric i, ell, de color ocre,
on el capellà ens va mig maleir
amb el seu sermó religiós,
dient- nos que havíem construït
la casa per la teulada i no pas
pels fonaments.
O aquell altre recull, on amb
prou feines sobrevivíem i ens
vam li.lusionar en donar llum
a la nostra segona filleta, on
cap ni un, no ens varen felicitar.
Però el tresor més gran hi
va ocórrer en un temps excels,
on tot n'era un esbós de
la més aguerrida felicitat.
Somiaven en estrelles de
colors, en cavallets de mar,
i, en flors eternívoles.
De la teva malaltia,
estimat meu, i de la teva mort,
en faré retallades,
hi vull pensar que tu mateix
decidires emprovar-te les
teves ales daurades, a la
recerca del més savi
coneixement.
Últimament, hi faig difusions
de la meva existència a sovint,
potser, ataüllo el futur com un
reguitzell de llençols blancs a
sobre meu.
Una ombra nívia recorrent l'Univers
i demanant com confluir amb les
Energies de la Creació.
Cercar a cadascun dels meus
familiars, arrosats pel Cosmos,
i implorar no sentir-me tan sola
com ho estat a la Terra, encara
que aquest preciós planeta
tostemps me n'ha guardat un
escambell a les seves esplugues.
He segut molt feliç i molt
gamarussa, he viscut voleteigs
d'immensitats vertiginoses i,
he dubtat en gàbies de ferralla,
he plorat les llàgrimes de tothom
i, he esclafit de moltes riallades.
Ara li vull posar un <the end>
a la meva cinematografia que
tindrà lloc quan, tu, apreciat
company d'altres vides,
t'atreveixis a reaparèixer a les
darreres preses de la meva
història cinematogràfica.
Adela Payá i Prats
🌏
Pintura: Edward Munch
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada