GAMBALATXO
Hi vas venir en un
temps de caos familiar.
T'hi vas fer present durant
un període, ....per tal
de rompre l'establert.
A l'amor com joguina
universal, la vas emprar
per assolir els teus
objectius de supervivència,
per a ocultar el cuc de la por.
Parlaves de les querences
paraules tendrívoles,
que com pluja diamantina
tot ho omplia de miralls
distorsionats.
L'amor semblava ser- hi,
però no ho era, en una atmosfera
carregada de feixuga
densitat...N'hi havia els
costums i l'acomodament.
Una existència que pensant- s'hi
envoltada d'estimes,
només n'era un pla d'acoblament,
un llibre d'anotacions de com
prosseguir pels caminois.
Hi vas arribar amb mots
de pedruscalls, fent l'harca
per tot arreu,
fins que un jorn, les assuaujades
paraules s'hi van fer de pedra.
L'amor, mai no s'hi va fer palès
encara que romania disfressat
de candidesa, a la fi, s'hi va
arrencar les seves vestimentes
de bonhomia i al monstre
ens el vas presentar amb sorna
i menyspreu, amb desdeny i
malastrugança...Un mal ús
de les volences pot encongir-ne
el cor fins a la seva dissolució.
Adela Payá i Prats
🌵
Pintura: Gustav Klimt
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada