CAMINOIS DE PARANYS
ATAPEÏTS.
Caminois clamorosos
que he trepitjat amb
joia, amb una joia
desbordada d'un munt
de filaments virolats,
estenent- se per tot arreu.
A hores d'ara, m'abraço
a l'arbre que de menuda
hi vaig ensementar,
li parlo del gran dol, ací
a la Terra,
i li explico com hauríem
de sortir- nos-en d'aquest
greu atemptat contra tots
els éssers vivents.
La tristesa ha substituït
qualsevol bri de gaubança.
Hi som atrapats en un lloc
on alguns s'esbargeixen
per interpretar el paper
dels falsos déus. Exigeixen
sacrificis com abans.
El joc d'ara mateix consisteix
en desfer- se dels humans,
quant més aviat, molt millor.
Verins als aliments,
metzines als medicaments,
a les aigües, als cels.
N'és com romandre al bell mig
d'una plaça en un poble de
l'edat mitjana, albirant
execucions, una rere l'altra,
on els qui alguna cosa
pogueren fer per salvar vides,
han reculat a canvi d'unes
monedes.
La mort n'és contemplada
de sovint a la velocitat
del llampec, fins i tot, la gran
majoria, han llançat la
tovallola....Nefast, el fet
d'acicalar cadàvers l'un
darrere l'altre,
embetumar rostres i cossos
amb ungüents tòxics.
Caminois d'òbits reblits,
on gairebé ningú vol lluitar
pel seu dret a la vida, ans
s'hi complauen en acceptar
les ordres d'uns malalts
mentals.
Suara els éssers humans
andaregen com
robots mecanitzats,
la testerola sota el domini
i la feresa brutal d'una
intel.ligència artificial.
Encara que vols salvar- los
de que no hagin
d'entaforar- se'n a dintre
de les arenes movedisses,
et fan un somriure i s'hi
deixen engolir tots sencers
per cada sorrenc llambrot.
Caminois baladrers,
escridassem tots alhora,
fem tremolar a la mare Terra,
cascadegem d'un salt a l'altre,
saltironegem d'arbre en arbre,
anunciem la veritat a plena
veu, fins enderrocar tantes
i tantes mentides.
Adela Payá i Prats
🔊
Pintures: Martine Ravignon
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada