EL PARE, ALS SOMNIS

 

EL PARE, ALS SOMNIS

El pare a dintre

dels somnis m'invitava

a esplaiar- nos

a les cartes: el póquer

n'era el seu joc preferit.

Ell, tostemps s'hi recreava 

amb els naips, a la Terra.

Què es juguem pare,

ell, em deia:

" Que prompte tinguis

la cabanya al camp,

mirant a la mar i la

tauleta sota el salze

ploricó."

Si tu guanyes ja és teu,

si guanyo jo, et faig aquest

regal, tan important per

tu, però has de prometre'm

conrear el teu hort ecològic.

Jo t'ajudaré...!

El pare, aquesta nit n' estava

resplendent, més generós

que mai ho havia estat ací al

planeta, i a més a més, hi va

afegir:

" Viu filleta, no ploris tant

pel que no pots assolir,

com tu pensis que els bons

no hi són, he d'explicar- te

que molt aviat, en faran

miracles no esperats per

ningú.

Estem al vostre costat,

dia i nit, 

no patisques més, gaudeix

de la teva vida i vull veure't

eixe somriure que a poc a poc

has anat apagant- lo.

La caseta ja és teva, entre

tots l'hem construïda,

només tanca els ulls

i la podràs ataüllar,

està al teu abast endevinar

on s'hi troba.

La Mare Terra també t'ha

disposat un lloc ben bonic

per a que puguis fer el que

ara encara desconeixes.

Amunt nena, estem arran

teu, surt de la foscor i revifa

la teva existència com sempre

ho has fet.

Que les teves llàgrimes

esclaten de gaubança,

perquè el que ha de venir

serà el millor que mai

hagis viscut, doncs ni tu

mateixa sospites de quina

meravella es tracta.

El pare, com sempre ha

guanyat la partida, i riu

escandalosament, fins

al punt de contagiar- me.

Tots dos esclatem de

carcallades.

He obert els ulls i encara

podia escoltar les seves

riallades, arrecerades de

les meves. Malgrat que

tostemps trepitjava el

terregam apaivagat per

ombres fosques, el seu

riure n'era genuí, autèntic,

li neixia de l'ànima.

Ara comprenc perquè

aquests últims dies,

a la llar se sentia la presència

d'algú, escolant- se per

tot arreu i, llançant coses

per les rajoles. 

N'era el meu pare que li

havien concedit uns

dies de permís.

Adela Payá  i Prats

😘

Pintura:

Mónica Caruncho Fontela