CORRIOLS
He trobat viarons
a dintre dels quals
he hagut de girar cua,
perquè no conduïen
enlloc.
Cartells mig esborronats,
t'explicaven que n'hi
havia una gran solsida.
He xafigat amb peus
descalços, arenes
movedisses,
que de no haver segut
advertida pels corbs,
hagués caigut al fons
d'elles.
Però el que desconeixia
de les querences,
és que n'hi ha alguns que
utilitzen l'amor
com excusa per a uns
altres projectes,
no pas per a estimar de
tot cor.
Són viaranys sens cap
senyal, que no avisin
de res i, a més a més, es
presenten orlats de bells
colors i de fragàncies
exquisides, per a més
endavant encobrir-se'n
de grisor i de fetor.
Les artèries i les venes
s'han omplides de
desassossec,
la sang saltironeja força
eixelebrada,
el cos trontolla,
i, els ulls llagrimegen.
N'hi ha una mena d'enyor
pel que se li ha negat a
la nostra Mare Terra,
un esgarriament per la
crudesa entre els animals,
en eixe menjar- se'n els
uns als altres.
Potser aquest món n'és
errat, ple de bogeries,
els humans també ho
estem d'enganyats.
Andaregem per
caminois encallats.
N'hauríem de cercar unes
altres maneres de
nodrir- nos- en.
Les nostres energies hi
són molt denses,
massa i tot;
hem d'agilitzar- les,
fer- les més assuaujades,
avançar sens fer ús de
la depredació.
Tenim tant per aprendre,
fins i tot, de les estimes
ignorem la seva essència,
el seu orígen.
Tal vegada hem aparegut
a sobre d'aquest planeta
per a fer- nos conscients
del que no volem,
del que ens neguiteja i
voldríem canviar.
Ens queda tant i tant per
a instruir- nos- en.
Ara mateix, vagarejo al
dessota de les arbredes,
i em sento bé en flairar
la sentor dels pins,
on en escoltar el refilet
dels ocells em calmo,
i, avui només em
delecto per estar- me
en pau i en equilibri.
Des de l'harmonia he de
començar la meva evolució,
la meva mudança,
la qual cosa trigarà moltes
vides, i encara que no
m'abelleix tornar a néixer,
vés a saber si l'assoliment
de la saviesa, exigirà de més
naixences...?
Adela Payá i Prats
🌷
Pintura: PAUL CEZANNE
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada